Ja tocava, sí. I no ha estat fàcil. He llegit, aquests dies, moltes referències al "últims dos anys", però la història venia de més enllà, de força més enllà. No es tracta ara de remoure res. Tothom té la seva responsabilitat en el que va passar. I fixeu-vos que dic "responsabilitat", no "culpa". En casos com aquest és impossible parlar de culpabilitats, perquè qui més qui menys s'ha fet la seva idea sobre el que va passar, i mentalment ja fa molt que cadascú va repartir culpes. La gràcia, el gran encert del que es va esdevenir a l'assemblea d'Esquerra-Vic de divendres passat, és que tothom -bé, gairebé tothom- va ser capaç de fer un pas endavant malgrat totes les "motxilles" que carregàvem. Jo, la meva, la vaig deixar a la sortida i suposo que ja ha passat a millor vida, com estic segur que ha succeït amb tota la resta d'embalums que feia tant de temps que carregàvem...
.
Ara, encara que soni a tòpic, toca pencar. En unes condicions molt millors de les que hi havia fins ara, per un fet elemental: la gent torna a tenir il·lusió. I trempera, si em permeteu l'expressió massa "de gènere". Només em resta felicitar totes aquelles persones que ho han fet possible, i reiterar el meu convenciment que "ara sí". Ja tocava!
.
foto: LA NOVA EXCUTIVA, ACABADA DE SORTIR DEL "FONT" (fotografia d'osona.com)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada