No vull entrar a analitzar ara la feina del Govern en el que va de legislatura, a la que s’hi pot sumar la dels tres anys anteriors. N’he parlat en més d’una ocasió, i qui em fa la immensa deferència de llegir-me ja ho ha anat seguint. Tampoc no pretenc ficar-me en els assumptes interns d’un altre partit, tot i que no em puc estar de manifestar la meva sorpresa perquè el que sembla un posicionament dels sector més catalanista del PSC aparegui barrejat amb insinuacions de sociovergència.
No, aquest breu apunt no va ni d’una cosa ni de l’altra. Vull, simplement, constatar una evidència estructurada en tres obvietats:
1 El senyor Ernest Maragall forma part, en qualitat de Conseller, de l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya.
2 El senyor Ernest Maragall, tot i reconèixer la bona feina feta, ha deixat escrit que “el Govern de Montilla fa temps que va renunciar a encarnar un projecte integral de país”.
3 En qualsevol país del món, encara que no fos del tot normal, com el nostre, però que sí que aspirés a la normalitat, un membre del govern que pensés una cosa així –i que optes per fer-ho públic- sabria molt bé què ha de fer, quin ha de ser el seu proper pas.
Vistes les evidències, i a tall de conclusió –personal, però crec que lògica- només em resta repetir la pregunta del títol:
I PER QUÈ NO PLEGA, SENYOR CONSELLER?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada