Parlava a l'anterior post de la Llei Electoral, i ja deia que era la que estava més complicada, ja que requeria el suport de dues terceres parts del Parlament. Avui se n'han trencat definitivament les negociacions. Ja sé que semblaré partidista -i no ho nego, què caram!- però la meva conclusió és molt simple: en aquest país, quan per avançar cal un acord entre els dos partits majoritaris, CiU i PSC, no s'avança. Sobretot, com és el cas, quan intueixen que l'acord els pot perjudicar d'alguna manera. És allò que hem comentat altres vegades, la "regla de les tres p": primer el país, dessprés el partit, només al final els interessos personals. Em sembla que avui, i pel que fa a una llei que esdevé imprescindible, aquest ordre s'ha trencat. No passa res. Seguirem depenent "provisionalment" de la llei electoral espanyola, que ens limita des de l'any 1980. L'enhorabona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada