EL DIA DE LA LLIBERTAT

Demà hi ha la segona tongada de consultes sobre la independència. Seguir-la des d'una de les poblacions que va formar part de la primera tongada es fa una mica difícil, i de vegades tens la sensació, de lluny estant, que la cosa s'ha refredat un pel. Estic convençut que és una percepció equivocada, que potser el que passa és que creiem que nosaltres ja hem fet la feina i no col·laborem com ho hauríem de fer.

Des d'aquí, doncs, i encara que una mica tard, el meu granet de sorra: durant la campanya del 13 D a Vic, i en el decurs d'un acte conjunt de diverses forces polítiques a favor del SÍ, es va llegir un poema que transcric a continuació. És de Josep M. de Sagarra, i data de l'any 1931. Ja l'he fet servir en alguna altra ocasió, posant-hi aquesta explicació prèvia (canviant la data):

Oblidem per uns instants l’autoria del poema, nascut de la ploma d’un autor amb massa foscos a la seva “biografia nacional”. No cal ni tan sols que intentem esbrinar el motiu que el va dur a escriure’l. Quedem-nos només amb un fet inqüestionable: més enllà del llenguatge emprat, propi de les primeres dècades del segle XX, la peça sembla escrita pensant en el referèndum de diumenge. Us la transcric, amb la gens dissimulada esperança que us ajudi –ens ajudi- a carregar les piles. Feliç 28F!

I aquí va el poema:

EL DIA DE LA LLIBERTAT

Només hi ha un dia entre els dies que roden
que és tot nervi, pel cor i pel cant
i pot fer allò que altres dies no poden,
i avui és aquest dia tan gran.

Se sent passar el neguiteig d’una espera,
per si és precís el cridar i el dir: Prou!
Tots en el pit duem plecs de bandera...
Avui som més que una vida que es mou.

Sentim la pell tremolar esgarrinxada
amb gelosia de temps i d’espai.
Sentim la mar més de blau de mirada
i les muntanyes més nostres que mai.

Què li darem a la pàtria ferida
en aquest dia tan ple de destí?
No vol coets inflamats de mentida,
tampoc espera ni sang ni botxí.

Ni vol rialles voltant una taula
que per la joia no és tot prou madur...
Sols us demana una sola paraula
però no vol que deserti ningú.

Que si algú encara té als ulls una bena,
que qualsevol que es llevés fent el sord,
durà una marca pintada a l’esquena
amb quatre lletres que diguin que és bord.

Doncs penseu que la gràcia de viure
no tindrà mai un instant com aquest,
com quan direu: Vull la pàtria ben lliure
perquè ningú pot privar-li aquest dret.

La carn, avui, té puresa de lliri,
cap dels que formen pot ser maleït!
Avui el poble ha tastat el deliri
d’ésser tot ell voluntat i esperit.

Tu, Catalunya, daurada captiva,
no et quedi gens de vergonya en el front,
mostra’t com ets, i ben nua i ben viva,
davant de totes les terres del món.

Que vagi molt bé. La lluita continua!