dijous, 1 de gener del 2009

... I LA PORQUERIA DE SEMPRE





Qualsevol activitat humana desperta reaccions diverses, sovint contràries. Els "Pastorets de tots colors" no havien de ser una excepció. L'assistència a l'espectacle del President de la Generalitat va provocar que la premsa se'n fes ressò. La comarcal ja ho fa habitualment, i alguna de la nacional també ho havia fet puntualment. Enguany, però, hem sortit a tot arreu! Fins i tot més enllà de la Nació. El propi diari "El Mundo" ens treia en portada i a tot color. El peu de foto, impagable: "United Colors de la imposición lingüística". No en reprodueixo el contingut. Qui hi tingui interès pot accedir a l'enllaç. Hi ha hagut, fins i tot, blogs personals que mai no hauríem dit que s'hi interessessin. Hi ha qui creu -oi, senyor Espada?- que simplement perquè ell ho diu les coses són com ell les diu, i que es considera tan per sobre del comú dels mortals que es veu amb cor de pontificar sobre el que és o no una tradició cultural. I que fa anar la paraula "franquista" amb una alegria insuperable. Però tampoc no entraré al detall. Llegiu-vos-ho, si en teniu ganes i estómac. El que sí que em sembla del tot intolerable, i que si de mi depengués aniria acompanyat d'una demanda, és el que fa aquest altre personatge, amb l'agreujant de l'anonimat. La fotografia que il·lustra el post parla per si sola. La Generalitat ja s'ho farà: no sé com interpretaran o com reaccionaran al fet que algú disfressi de nazi, en un fotomontage, la màxima autoritat del país. Però cap de les 70 persones que omplien l'escenari del Centre Cívic Remei-Estadi de Vic no es mereix que li encolomin un estelada retocada amb la creu gammada. Tot i que entenc la gent que em diu que hi ha coses que es desacrediten per si soles i no mereixen resposta, ja he dit què faria jo si depengués de mi: només que m'hagués inclòs a la fotografia, ja m'haurien vist al jutjat. En tot cas, el que deia: la porqueria de sempre...

L'ESFORÇ DE TOTHOM...



Ja hi som! 1 de gener, i m'he polit tot el mes de desembre sense escriure res. Amb la de coses que han passat! Permeteu-me recuperar, si més no, una de les satisfaccions més grans del mes/any passat: el 5è aniversari dels "Pastorets de tots colors", "lingüístics", "de les parelles lingüístiques", o com més us plagui dir-ne. Dalt de l'escenari, sota direcció de la Dolors Ramon i la coordinació de la Dolors Solà, una setantena d'actrius i actors vinguts de tot arreu del món, però amb un denominador comú: parlant en català. I això que n'hi ha que fa molts pocs mesos que són aquí. Una activitat que es du a terme de manera del tot voluntària, sense cap mena de coerció. Com tampoc no els obliga ningú a assistir a classes de català. Però hi van. I participen als pastorets, prescindint, evidentment, d'un origen religiós que sovint no coincideix amb el propi. Una vegada, preguntant-li a un dels actors justament pel tema religiós, em va respondre: "No té res a veure. És cultura catalana!" Crec que davant d'això no caldria dir res més. Comentar, en tot cas, que si bé la representació de dissabte no va anar malament, però la dificultat de coincidir tothom a l'hora d'assajar la va convertir gairebé en un assaig general, la de diumenge va ser senzillament apoteòsica. Us asseguro que des de l'escenari estant les emocions es multiplicaven, i crec que el públic va tenir una sensació molt semblant. I tot plegat, amb el reconeixement institucional de la presència del M.H. President de la Generalitat. I l'assistència de la plana major de les autoritats locals i comarcals, a qui no recordo haver vist mai a l'esdeveniment en un nombre tan elevat. Per què deu ser? Ah, i sense oblidar la desinteressada i divertisíssima col·laboració de l'actor manlleuenc Lluís Soler. El que us deia: inoblidable!



FOTO: Fotografia de família amb les autoritats. El de primer terme a la dreta, amb corona i banyes, sóc jo.