dilluns, 17 de novembre del 2008

"EL PROFE" SEGUEIX LA SEVA SINGLADURA

Demà dimarts, la companyia osonenca "Teatre eSseLa" comença un seguit d'actuacions al Teatre Gaudí Barcelona (TGB). Durant quatre setmanes, cada dimarts i dimecres, la sala del carrer St. Antoni M. Claret 120 de Barcelona programarà l'obra de Jean-Pierre Dopagne, dirigida per Pep Tines i interpretada per Pep Simon. Si podeu, no us la perdeu. Val la pena!
FOTO: Pep Simon en un moment de l'obra.

dijous, 6 de novembre del 2008

PREMI DE TEATRE JUVENIL CIUTAT DE TORRENT


Com sempre, adjunto la informació amb retard. El que passa és que com que en aquest cas torna a afectar-me exclusivament a mi...

dimarts, 4 de novembre del 2008

SALUT, COMPANYS!



Alguna cosa es mou, per fi. Sempre he defensat que la independència, la plena sobirania, l'exercici del dret a l'autodeterminació, el dret a decidir... només seran possibles quan al conjunt de les forces catalanes hi hagi una majoria favorable o, si més no, no-desfavorable. I sempre he mantingut que hi havia independentistes -molts més dels que la gent es pensa- a d'altres partits, i concretament a ICV. Penso, per exemple, en tres dels històrics fundadors del PSAN: Jordi Altarriba, Josep M. López i Llaví i Joan Armet. Mai no he deixat de confiar en ells, tot i la situació no massa fàcil en la que estic segur que es troben a l'hora de defensar determinats posicionaments, i tot i el temps passat sense que decidissin fer cap moviment mínimament planificat. O almenys això és el que semblava vist des de fora. Ara, les coses són diferents. Amb uns quants dies de retard -pràctica malauradament massa habitual en aquest bloc- em vull fer ressò de l'aparició d'un manifest, "Per unes polítiques sobiranistes a ICV", impulsat per en Jordi Altarriba i en Josep M. López i Llaví, i recolzat entre molts d'altres per en Joan Armet, que indica que han passat a l'acció, de la qual cosa me'n congratulo. No està el país com per renunciar a determinats capitals humans...
És cert que el document no pot evitar emprar certes ambigüitats, fins i tot petites contradiccions provocades pel fet de no voler oblidar la dinàmica de partits (hi ha formacions que es declaren obertament independentistes i n'hi ha que no), però crec que el benefici final compensa sobradament aquells detalls. Com també és cert que no tots els signants són "indepes", ni de bon tros, però sí que són clarament sobiranistes, a banda de ser, en molts casos, noms "de pes". En aquest sentit, i vist el nombre i nom de les adhesions posteriors, diria que l'èxit ha sorprès la pròpia empresa.
Per tot això, des de la solidaritat política però també des de la més profunda amistat personal... Salut, companys!


FOTO: Josep M. López i Llaví, un dels impulsosrs del manifest.