LLEIS PER A UN CANVI ESTRUCTURAL (I)

Al Parlament de Catalunya, i pel que fa a la feina legislativa, és a dir, a l’elaboració i entrada en vigor de lleis, l’any que acabem d’encetar i que clourà l’actual legislatura es presenta apassionant. Dues lleis fonamentals entraran en vigor, una tercera si no hi entra restarà a punt perquè l’hemicicle resultant de les properes eleccions l’entomi i i se la faci seva, i és molt probable que es comencin a posar els fonaments d’una quarta. Se’n fan moltes, de lleis, al Parlament. Importants, de ben segur, per a segments concrets de la societat. De les que vull parlar, però, són de les que es consideren d’”interès general”. Perquè aquestes tres -potser quatre- ho són. Parlo, en llenguatge col·loquial, de la Llei del Cinema, la de Consultes Populars, la de les vegueries... i potser de la llei Electoral. Quatre lleis que depenen dels departaments on Esquerra hi té la responsabilitat final. Casualitat? En absolut.

Hi ha qui diu que es tracta d’una simple estratègia electoral. Que ara que s’apropen eleccions, volem apuntar-nos trumfos susceptibles de ser rendibilitzats a les urnes. Com vulguin. No pots obligar ningú a creure allò que no vol, o a no creure el que vol creure. I si així son feliços, millor per a ells. Però cal estar informat, per parlar, i aleshores t’adones que les coses no són tan fàcils. Un exemple: la Llei del Cinema, que és la que he seguit –i encara segueixo- de més a prop, us asseguro que no estat gens fàcil. De fet, recordo reunions obertes a molta gent, per parlar del tema... durant la legislatura 2003-2006! Després ha calgut redactar un document de bases sobre el que començar a treballar mentre, paral·lelament, es mantenien trobades amb tots els sectors implicats: distribuïdors, exhibidors, actors, directors, partits del Govern, partits de l’oposició... i així hem arribat on som ara, a l’inici dels tràmits per a la seva aprovació per via d’urgència al Parlament de Catalunya. Escoltant tothom i intentar consensuar amb tothom, encara que hi hagi qui mantingui el contrari. Però arriba un moment que les coses s’han d’anar concretant, malgrat els qui només volen posar pals a les rodes.

L’Administració és una màquina terriblement lenta –caldria trobar la manera d’accelerar terminis sense reduir garanties- i si vols fer les coses ben fetes passen coses com aquesta: 3 o 4 lleis fonamentals es concreten a finals de legislatura. Però es concreten. Són lleis que estan cridades a canviar estructuralment aquest país. Ens ho mirarem, amb una mica més de detall, als següents apunts del bloc. Un per llei.