dijous, 11 de febrer del 2010

VEGUERIES (IV)


La de les vegueries és la Llei que genera més dubtes pel que fa als terminis d’aprovació. Si no arriba a temps, serà per poc. Però d’entrada ja està redactada, ja existeix. Sabem que després tindrà un camí complicat, costerut, que Espanya no s’asseurà a contemplar plàcidament com li esborrem d’un sol cop les seves “cuatro provincias”. Però la porta ja s’ha obert.

Sincerament: d’una banda, entenc els localismes. Sóc de Vic, i no em resulta gens fàcil parlar d’una capital de vegueria de nom Manresa. Però també sincerament: em rebenten els localismes. Em rebenten quan van en contra de l’evolució del país. Ens estem espolsant una estructura imperialista imposada fa més de cent anys pel govern espanyol, i hi ha qui ens surt amb excuses ridícules, absurdes, increïbles, com que ara no és el moment “perquè hi ha crisi”. Em podeu dir que tenen a veure les pomes amb els raviolis? Estem aplicant un canvi en profunditat a l’estructura política d’aquest país, un canvi que ens desvincula una mica més d’aquells que ens manen “por derecho de conquista”, i recorrerem a aquella ridiculesa dels “problemes reals” de la gent?

Arribarem o no a temps d’aprovar-la, però ja la tenim aquí. O s’aprova ara o l’entoma el nou Govern. El món és dels valents. Ho som realment, nosaltres? O només som una colla de mesells?