Quan escrius alguna cosa -sobretot en un bloc- si no és una qüestió de teràpia personal el que busques és que et llegeixi quanta més gent millor. El passat mes de juny escrivia un post en el que em mostrava sorprès d'haver arribat, en els poc menys de 2 mesos que feia que utilitzava un comptador, a les 500 visites. Després, el comptador se'm va espatllar, i el passat 10 d'agost n'hi vaig posar un de nou. Avui som a 10 d'octubre. Quan he obert l'ordinador el comptador marcava exactament 1140. És a dir, 570 visites per mes. Abans no tenia facebook, ara sí, i l'utilitzo per publicitar-hi les entrades al bloc. Segurament això deu tenir a veure amb l'increment, però el cas és que estic desconcertat. És evident que aquells 250 per mes que em sorprenien el juny no eren, ni de bon tros, el número considerable que em semblava a mi, però he de confessar que tampoc no tinc ni idea del que poden representar els 570: considerable, poc, molt poc, ínfim? En tot cas, si una cosa tinc clara és que mentre hi hagi una sola persona que hi entri -i que no sigui jo, òbviament- seguiré barallant-me amb el post. I sobretot, com ja deia el mes de juny... moltes gràcies!
2 comentaris:
Ànims, Josep Maria. La xarxa cada vegada ha de ser més gran perquè la malla que la forma cada vegada té més nusos i es fa més extensa, i sí, Facebook hi ajuda. Jo, per exemple, si et serveix d'indicador, he arribat avui al teu apunt al bloc a través de l'enllaç que has deixat a Facebook. Bon cap de setmana!
Gràcies pels ànims, Coma! I bon cap de setmana a tu també. En el meu cas, a més, és dels llargs: com que dilluns m'obliguen a fer festa...
Publica un comentari a l'entrada