"Evidentement no és el mateix el reconeixement que la nul·litat".
"La Llei de Memòria Històrica no permet la nul·litat del judici malgrat la petició del Govern de la Generalitat".
Traduïdes, dues de les perles que ha deixat anar la vicepresidenta espanyola De la Vega. Qui ningú s'escandalitzi, si us plau. Aquesta dona té tota la raó. És de fet, el que sempre hem dit des d'Esquerra. És el mateix que argumentava el grup que va treballar colze a colze amb el diputat Joan Tardà, i que incloïa experts de la Sectorial de Cultura. És el que han clamat als quatre vents les associacions de víctimes del franquisme. El nyap de llei que el govern espanyol es va treure de la màniga, i que alguns membres del govern català-oi, senyor Saura?- pretenen fer passar per molt més del que és, no permet la nul·litat dels judicis franquistes, ja que els declara "il·legítims", però no "il·legals". M'encantaria equivocar-me i haver-me d'empassar aquestes paraules, però em temo que no serà així, que els jutges dictaminaran ni més ni mensy que el que diu la senyora De la Vega. Per molt que s'esgargamellin alguns que no van fer la feina quan tocava, la realitat és la que és. No ens cal que ningú "repari l'honor" del nostre president assassinat, ja que no l'ha perdut mai. Però sí que exigim que la llei restitueixi la seva memòria, així com la dels milers de represaliats pel franquisme. Ara com ara, però, el més calent és a l'aigüera. Moltes gràcies per no res!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada