Sempre em sorprenc quan descobreixo algú que em llegeix, i més quan no t’ho esperes d’aquella persona. Avui mateix, un d’aquests lectors inesperats em fa una reflexió sobre el post que vaig penjar ahir. M’acusa de poc més que d’ingenuïtat per dir que l’abstenció del referèndum de l’Estatut de Sau era “majoritàriament militant”. El seu argument és clar: ja li hauria agradat al PSAN que seguissin la seva consigna un 40% dels votants. Molt diferents haurien estat les coses, si aquesta fos la realitat...
D’acord. Potser em vaig excedir en el comentari. Sóc conscient que aquell no era, ni de bon tros, el percentatge definidor de l’independentisme del moment. És més: dins d’aquell 40% llarg hi havia, sens dubte, el sector de població que durant dècades –fins que Esquerra va posar el PSC al Govern de la Generalitat- es quedava a casa quan la votació estava relacionada amb l’autogovern. Repassem, sinó, la participació històrica a les eleccions al Parlament de Catalunya: l’any 1980 –el del primer Parlament restaurat- només va anar a votar el 61,44% de l’electorat.
Segur que el meu amable lector deu estar pensant, a hores d’ara, que em contradic. Com puc dir que avui hi ha més sectors de la població interessats en l’autogovern de Catalunya si a les eleccions de l’any 2006 la participació va ser encara més baixa que la del 1980, exactament del 56,77%?
Justa la fusta. Ja som al cap del carrer. L’abstenció del 1980 incloïa un alt percentatge de militants que restaven a casa amb una intencionalitat clarament política. Avui, els qui es queden a casa ho fan, segur, per diversos motius, però difícilment empesos per la militància política. A veure si en l’any que resta per a les properes eleccions catalanes aconseguim, com a mínim, que qui no vagi a votar ho faci de manera plenament conscient, no només perquè fa dia de platja...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada