Ahir al vespre va tenir lloc al Palau de la Generalitat el lliurament dels Premis nacionals de Comunicació 2009. Una setmana i mitja després d’haver fet el mateix amb els Premis Nacionals de Cultura 2009, sobta la gran diferència protocol·lària existent entre un i altre acte. No pel nivell de les personalitats assistents –tant autoritats com públic- sinó pel ressò mediàtic que s’ha buscat en ambdós casos. I el motiu no és que els de Cultura els lliuri el CoNCA, perquè quan encara ho feia el Departament la situació era la mateixa. I dic que sobta perquè si en iniciar-se l’actual legislatura hom va voler –encertadament, crec- vincular Cultura i Mitjans, no s’acaben d’entendre aquestes diferències posteriors.
En tot cas, si aquesta reclamació fos recollida per algú, el que sí que demanaria és que es mantingués un dels pocs detalls en els que l’acte de Mitjans supera el de Cultura: les intervencions de les persones i entitats guardonades. Perquè si els 40 segons de què van gaudir a Lleida els guardonats de Cultura donaven per tant poc que tothom acabava fent els clàssics agraïments a família, amics i companys de feina, a Palau, en canvi, la gent es va poder esplaiar. I així, anant a allò que més ens interessa a la comarca, vàrem tenir la gran satisfacció d’escoltar la gent d’osona.com, en el moment de recollir el seu premi en la modalitat de “proximitat”, dient coses d’autèntic contingut. Vàrem escoltar com en Jordi Font parlava d’estratègia, que en el cas d’aquest diari digital és sinònim de parlar de país; i encara deuen ressonar entre aquelles parets les paraules d’en Miquel Macià recordant el mestre Barnils –tota una declaració de principis- i parlant-nos de les seves (les d’en Miquel) dues grans devocions: textualment, “el periodisme i Catalunya”. En acabar l’acte, vaig ser testimoni d’una de les primeres felicitacions rebudes pels amics d’osona.com: la de Ràdio Puig-Reig, el director de la qual, Josep Genescà, va rebre l’any passat el mateix guardó. Poques hores abans de l’aniversari de l’afusellament del president Companys, el país es busca i es fa costat.
Ahir al vespre ho vàrem celebrar informalment a Barcelona mateix. La celebració més formal va tenir lloc a Vic fa unes setmanes. A partir d’ara, toca tornar a pencar. Com sempre. En aquest sentit, podem estar tranquils. En Macià i la seva colla són sinònim de feina. I molt ben feta, per cert.
FOTO: osona.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada