PREMIS NACIONALS DE CULTURA 2009

Ahir, 3 d'octubre, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va lliurar els Premis Nacionals de Cultura 2009, esdeveniment que enguany ha passat a formar part de les responsabilitats del nou organisme. L'acte va tenir lloc a l'Auditori Enric Granados de Lleida. Resumint, va ser un èxit. Com que els mitjans ja se'n faran el degut ressò, em limitaré a comentar tres aspectes que no seran, segur, els que més sovintejaran a les cròniques.

1.- La diversitat de persones, trajectòries i ideologies premiades:

Mentre les i els guardonats desfilaven per l'escenari, no podia evitar -suposo que com tothom- un major o menor grau d'empatia envers cadascun d'ells, la seva obra i el que representaven, tant a nivell humà com ideològic. Aquesta és justament una de les característiques més positives de tot plegat: no som una cultura monolítica, no som una societat planificada. La nostra diversitat és la nostra força.

2.- La pròpia denominació del guardó:

Es tracta dels "Premis Nacionals de Cultura", no dels "Premis de Cultura a Catalunya". Això permet que passin coses com la concessió, enguany, del "Premi Nacional a la difusió social de la llengua catalana" a Octavi Serret i la seva llibreria de Vall de Roures, a la comarca del Matarranya. És una via encara poc explotada, aquesta de la nació en el seu conjunt, però res no ens impedeix aprofundir-hi.

3.- L'organització:

No sortiran a les notícies, però són el cor de la festa. El nucli dur de l'acte. Com ja hem dit, el CoNCA s'ha responsabilitzat dels Premis i tot el que comporta la seva logística, des de la tria del jurat fins a l'acte final. Conselleres i consellers de l'organisme van lliurar físicament els premis. Cal que ens anem familiaritzant amb la feina del CoNCA, que ens el creguem, i per això és positiu que el visualitzem. Però hi ha un detall que no arribarà mai a l'opinió pública: allò que se'n diu "entre caixes". L'esplèndid grup de gent, sorgit de l'equip tècnic del CoNCA, que sota la coordinació de la Montse Majench treballa durant mesos per arribar al moment culminant, durant el qual segueixen controlant tots els detalls perquè la resta de mortals puguem gaudir d'actes com el d'ahir. Elles i ells també posen el seu granet de sorra, que en aquest cas és gairebé una duna, per la potenciació de la nostra cultura. Moltes gràcies!

FOTO: DETALL DEL VESTÍBUL DE L'AUDITORI ENRIC GRANADOS DE LLEIDA ABANS DE COMENÇAR L'ACTE