dilluns, 14 de setembre del 2009
MOLTES GRÀCIES ALS 61 DEMÒCRATES QUE HEU VOTAT “NO”
Moltes gràcies, perquè el vostre vot legitima encara més l’exercici de democràcia dels habitants d’Arenys.
Moltes gràcies, perquè ens heu mostrat el camí del progrés: l’expressió lliure de la voluntat popular.
Moltes gràcies, perquè no us heu deixat influir pels estirabots espanyolistes dels qui us volien muts.
Moltes gràcies per recordar-nos que som un poble viu, amb diversitat d’opinions.
Moltes gràcies per la vostra dignitat. Heu donat una lliçó a gent com en Jordi Hereu, que neguen l’evidència i pretenen dir què és o no és notícia. Ara resulta que també hi ha intrusisme en la professió periodística!
Moltes gràcies, sobretot, perquè sé que quan assolim la independència acceptareu la decisió de la majoria. Per això sou, simplement, demòcrates.
FOTO: CUES PER VOTAR A ARENYS DE MUNT
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Molt bona observació, sí senyor!
I lamentable la por a decidir que tenen alguns...
Salut!
PS: saps quina paraula em demana el blogger per poder publicar el comentari? "faches! ;)
Deu ser l'impacte de la reaparició d'una espècie a extingir, que afecta fins i tot l'electrònica... Salut i fins aviat!
PS: continuant amb les curiositats, a mi em demana que hi posi "nessi" (com el monstre del llac Ness!) Definitivament, la cosa va d'espècimens zoològics.
I moltes gràcies, diria jo, als del PSC que hi van votar favorablement i els qui treballen, des dels ajuntaments, per la nostra llibertat.
En canvi, per a la Carme Chacón (que avui ha tractat l'independentisme com un extremisme comparable al de la Falange), tinc un parell de recomanacions bibiogràfiques:
Primera:
Catalunya: de la identitat a la independència,
del filòsof i militant del PSC Xavier Rubert de Ventós.
Segona:
El programa electoral del PSC de l'any 1976, on es defensa el dret a l'autodeterminació dels pobles i es postula la independència dels Països Catalans.
Salutacions.
Evidentment, Jordi, tothom suma. Cal, sobretot, evitar apriorismes. A l'hora de la veritat necessitarem totes les voluntats. I a la senyora Chacón potser no li quedarà cap més remei que afegir-s'hi. No seria el primer cas... Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada