Fa ja 15 anys que no comparteixo camí amb vosaltres, però el sentiment no havia estat mai de rebuig absolut... fins ara. Encara hi tinc amics, entre vosaltres. Alguns, ho seguiran essent tota la vida. Són gent que porten amb orgull el seu historial polític, que passa, per exemple, per fites com la fundació del PSAN. Però són sentiments individuals. A nivell col·lectiu -i ho sento, perquè puntualment m'havia arribat a sentir indirectament orgullós d'alguna de les vostres actituds- només puc parlar, com us deia en començar, de rebuig. Total i absolut. Són un seguit de petites coses, coronades aquests dies per la vostra actitud davant de les consultes "estil Arenys". Ja ho sé, que ICV, en tant que formació, no és independentista. Com CiU. El que passa és que, quan jo us tractava, teníeu una diferència fonamental amb els convergents: admetíeu totes les posicions. Teníeu, és cert, militants intransigents -com en té tothom- però les tesis oficials del partit eren clares: ser d'esquerres representava respectar la lluita per tots els drets, individuals i col·lectius. Inclòs, no cal dir-ho, el dret a l'autodeterminació. Avui, als ajuntaments, us esforceu a fer-nos creure que el seguiu defensant, aquell dret, i tot seguit voteu en contra de les mocions. Avui, el vostre encara màxim dirigent, en lloc de defensar el dret de les persones a expressar-se democràticament en llibertat, en lloc de facilitar que es pugui debatre democràticament sobre opcions del tot legítimes (com tantes altres que defenseu en el vostre ideari), ens acusa de batasunos, tot fent insinuacions més pròpies del PP. Arriba a dir fins i tot que a Madrid es posen contents, quan tothom sap que el tema Arenys els ha sentat com una puntada allí on tothom sap.No, ICV. Ja no us puc creure. Ja no us podem creure. Quan algú defensa l'exercici d'un dret per a totes les nacions del món excepte la seva, que s'ho faci mirar. No us estem reclamant només que ens deixeu expressar la nostra voluntat d'independència, el nostre desig de llibertat. Us reclamem que deixeu que tot un país s'expressi. Encara que sigui per dir que no. En això consisteix la democràcia, veritat? Si més no, és el que dèieu abans, quan només us calia parlar... Adéu, ICV.
4 comentaris:
És una greu contradicció l'actitud d'ICV, que es responsabilitza de les competències en l'àmbit de Participació al Govern de la Generalitat. Josep Maria, l'has clavada: comparteixo del tot el teu escrit.
Moltes gràcies, Roger. Sento haver-la clavada, però gràcies.
Iniciativa, que semblen que estiguin ungits en la veritat absoluta, parlant sempre des de la trona, alliçonant i menystenint a qui defensa altres coses, algunes tant poc interessants com la independència de Catalunya.... Iniciativa en el fons no fa res mes que el que ha fet sempre, intentar gestionar certes quotes de poder... (diners...) per anar subsistint i fets com els d'Arenys i els que sembla que comencen a escampar-se pel territori català, molesta als "socialistos" que són qui els dona de menjar.
Jo ja fa temps que veig ICV com una "marca blanca" del PSC. És una llàstima que sigui així perquè aglutina actius importants del país que crec que es perden per una mala direcció política. Per altra banda crec que, ideològicament, ja no saben com fer-s'ho per sobreviure i cada dia s'inventen més argúcies i eufemismes -ecosocialisme, etc- perquè sembla que els faci vergonya defensar el que defensaven en altres temps. Sento la duresa del comentari però és que és així com ho veig.
Publica un comentari a l'entrada