No hi poso la imatge real, perquè m’ha fet cosa fotografiar-lo: tothom té dret a la seva intimitat, encara que en aquest cas l’exposés als quatre vents. De tota manera, la visió no diferia gaire de la que il·lustra el post: un matalàs de matrimoni. Hi falta, això sí, la persona que hi jeia. Una persona que, a poc a poc, s’incorpora, es desentumeix, i resta assegut –és un home- al matalàs, contemplant els voltants. Són les 7,55 del matí d’avui dimecres, i els voltants són ni més ni menys que la Rambla de Barcelona. Baixant a mà esquerra, uns metres més avall del cafè de l’Òpera. Un home que no encaixaria amb la imatge típica del captaire, ha decidit estendre un matalàs enmig del carrer més famós de la ciutat i –suposo- hi ha dormit (vestit, això sí) fins gairebé les 8 del matí. Em resisteixo a fer-ne cap valoració, no vull caure en un exercici de fàcil demagògia. Deixo constància, això sí, de la meva més absoluta sorpresa.
dimecres, 23 de setembre del 2009
HABITACIÓ MOLT VENTILADA
No hi poso la imatge real, perquè m’ha fet cosa fotografiar-lo: tothom té dret a la seva intimitat, encara que en aquest cas l’exposés als quatre vents. De tota manera, la visió no diferia gaire de la que il·lustra el post: un matalàs de matrimoni. Hi falta, això sí, la persona que hi jeia. Una persona que, a poc a poc, s’incorpora, es desentumeix, i resta assegut –és un home- al matalàs, contemplant els voltants. Són les 7,55 del matí d’avui dimecres, i els voltants són ni més ni menys que la Rambla de Barcelona. Baixant a mà esquerra, uns metres més avall del cafè de l’Òpera. Un home que no encaixaria amb la imatge típica del captaire, ha decidit estendre un matalàs enmig del carrer més famós de la ciutat i –suposo- hi ha dormit (vestit, això sí) fins gairebé les 8 del matí. Em resisteixo a fer-ne cap valoració, no vull caure en un exercici de fàcil demagògia. Deixo constància, això sí, de la meva més absoluta sorpresa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada