Dilluns 14 de setembre. Declaracions d'Artur Mas a Catalunya Ràdio, recollides aquí per Europa Press en relació amb la consulta de diumenge 13 a Arenys de Munt: Cada grup decidirà si se li dóna suport o no, però com a criteri meu i de la federació de CiU, nosaltres acompanyarem aquests processos.
Poques vegades he sentit una frase tan ambígua com aquesta. Provem a desxifrar-la? D'entrada, hi veig tres possibles significats. Potser n'hi ha més, però aquestes semblen les opcions més clares, partint sempre del sobreentès que parlem de poblacions amb entitats disposades a organitzar-hi una consulta de l'estil de la d'Arenys:
Primera: un cop la societat civil s’ha posat en marxa, CiU l’”acompanya” recolzant la corresponent moció a l’Ajuntament, i col·laborant en la logística d’organització de la consulta.
Segona: CiU no es mulla a nivell consistorial. Deixa que siguin uns altres qui recolzin la moció, i a partir d’aquell moment s’implica a nivell ciutadà, “acompanyant” a nivell logístic l’organització de la consulta.
Tercera: CiU es mostra contrària a presentar cap moció a l’Ajuntament. De tota manera, si la consulta s’organitza des de la societat civil sense suport municipal, els seus membres “acompanyen” la seva logística a títol individual.
Com es traduiria a nivell pràctic cadascuna de les opcions? Agafem, per analitzar-ho, un cas concret i prou conegut: la ciutat de Vic. Aquests serien els tres possibles escenaris, corresponent a les tres opcions anteriors:
Primer: una o més entitats –a Vic segurament moltes- posen fil a l’agulla de la consulta. CiU recolza a l’Ajuntament la “moció Arenys”. Donada l’aritmètica del consistori, la moció guanya per majoria absoluta. La resta, ja la sabem. Passa, però, que a Vic ja s’ha votat una moció per l’estil, i s’ha perdut justament perquè CiU, PSC i PxC hi ha votat en contra. Si arribat el moment de la veritat CiU hi votés a favor, voldria dir que l’Alcalde era sincer quan deia que no es tractava d’un tema urgent, i que se’n podia tornar a parlar quan la consulta fos una realitat.
Segon: tot i que les entitats acorden la consulta, CiU s’hi mostra refractària a l’Ajuntament, on per tant es perd. A Vic no seria gens estrany, perquè ja ha passat una vegada. No obstant, la consulta segueix endavant i CiU, més o menys descaradament, s’implica en l’organització. Segurament no pot fer-ho en tant que força política que hi ha votat en contra o s’ha abstingut, perquè les “forces del Sí” li ho retraurien públicament. Així doncs, ho fa a través de la seva militància, a títol individual.
Tercer: més o menys com el segon, però sense el pas previ per l’Ajuntament. Això es podria donar en municipis on CiU fos l’única força municipal. A Vic és gairebé impossible, perquè tot fa preveure que les mateixes forces que ja hi han votat un cop a favor s’assegurarien que la moció arribés al consistori.
Conclusions: si una cosa ha quedat clara en el procés d’Arenys de Munt és que aquest guanya molts enters si s’hi implica l’Ajuntament. Sobretot, pel que té de confrontació amb l’Estat. I que ningú no s’esveri per l’ús de la paraula “confrontació”. Quan un territori es vol independitzar, és evident que està confrontant la seva voluntat amb la legalitat vigent, en aquest cas la de l’Estat espanyol. És justament això el que va esverar els unionistes en el cas d’Arenys: no podien argumentar que era cosa de quatre eixelebrats perquè tenien el suport dels seus representants legals, democràticament escollits.
Segons el que acabem de dir, a Vic només podem acceptar com a òptima la primera de les opcions presentades. Farem veure que la votació anterior no va existir, i acollirem amb entusiasme el suport de Vila d’Abadal i els seus. No només a nivell local, sinó fins i tot a nivell nacional, seria un cop d’efecte considerable.
La segona opció, malauradament, és la que té més números: CiU –Vila d’Abadal ho deixa clar sempre que pot- tornarà a votar-hi en contra, juntament amb PSC i PxC. La resta, tant a nivell polític com de la societat civil, tirarem endavant. La consulta serà un èxit, i ells quedaran retratats.
La tercera opció seria la pitjor: el resultat equivaldria al de la segona, però entremig hauríem detectat que l’Ajuntament és ple de covards, que quan Vila d’Abadal diu “No” es desinflen sense remei. Seria la solució més còmoda per a molts, però també la menys compromesa. Esperem que ningú no caigui en la temptació.
Segona: CiU no es mulla a nivell consistorial. Deixa que siguin uns altres qui recolzin la moció, i a partir d’aquell moment s’implica a nivell ciutadà, “acompanyant” a nivell logístic l’organització de la consulta.
Tercera: CiU es mostra contrària a presentar cap moció a l’Ajuntament. De tota manera, si la consulta s’organitza des de la societat civil sense suport municipal, els seus membres “acompanyen” la seva logística a títol individual.
Com es traduiria a nivell pràctic cadascuna de les opcions? Agafem, per analitzar-ho, un cas concret i prou conegut: la ciutat de Vic. Aquests serien els tres possibles escenaris, corresponent a les tres opcions anteriors:
Primer: una o més entitats –a Vic segurament moltes- posen fil a l’agulla de la consulta. CiU recolza a l’Ajuntament la “moció Arenys”. Donada l’aritmètica del consistori, la moció guanya per majoria absoluta. La resta, ja la sabem. Passa, però, que a Vic ja s’ha votat una moció per l’estil, i s’ha perdut justament perquè CiU, PSC i PxC hi ha votat en contra. Si arribat el moment de la veritat CiU hi votés a favor, voldria dir que l’Alcalde era sincer quan deia que no es tractava d’un tema urgent, i que se’n podia tornar a parlar quan la consulta fos una realitat.
Segon: tot i que les entitats acorden la consulta, CiU s’hi mostra refractària a l’Ajuntament, on per tant es perd. A Vic no seria gens estrany, perquè ja ha passat una vegada. No obstant, la consulta segueix endavant i CiU, més o menys descaradament, s’implica en l’organització. Segurament no pot fer-ho en tant que força política que hi ha votat en contra o s’ha abstingut, perquè les “forces del Sí” li ho retraurien públicament. Així doncs, ho fa a través de la seva militància, a títol individual.
Tercer: més o menys com el segon, però sense el pas previ per l’Ajuntament. Això es podria donar en municipis on CiU fos l’única força municipal. A Vic és gairebé impossible, perquè tot fa preveure que les mateixes forces que ja hi han votat un cop a favor s’assegurarien que la moció arribés al consistori.
Conclusions: si una cosa ha quedat clara en el procés d’Arenys de Munt és que aquest guanya molts enters si s’hi implica l’Ajuntament. Sobretot, pel que té de confrontació amb l’Estat. I que ningú no s’esveri per l’ús de la paraula “confrontació”. Quan un territori es vol independitzar, és evident que està confrontant la seva voluntat amb la legalitat vigent, en aquest cas la de l’Estat espanyol. És justament això el que va esverar els unionistes en el cas d’Arenys: no podien argumentar que era cosa de quatre eixelebrats perquè tenien el suport dels seus representants legals, democràticament escollits.
Segons el que acabem de dir, a Vic només podem acceptar com a òptima la primera de les opcions presentades. Farem veure que la votació anterior no va existir, i acollirem amb entusiasme el suport de Vila d’Abadal i els seus. No només a nivell local, sinó fins i tot a nivell nacional, seria un cop d’efecte considerable.
La segona opció, malauradament, és la que té més números: CiU –Vila d’Abadal ho deixa clar sempre que pot- tornarà a votar-hi en contra, juntament amb PSC i PxC. La resta, tant a nivell polític com de la societat civil, tirarem endavant. La consulta serà un èxit, i ells quedaran retratats.
La tercera opció seria la pitjor: el resultat equivaldria al de la segona, però entremig hauríem detectat que l’Ajuntament és ple de covards, que quan Vila d’Abadal diu “No” es desinflen sense remei. Seria la solució més còmoda per a molts, però també la menys compromesa. Esperem que ningú no caigui en la temptació.
I per sobre de tot, confiem en la bona gent de CiU –i per què no, segurament també en alguns del PSC- que fent cas omís de les actuacions de baixa volada dels seus dirigents, aquell dia ja no tan llunyà s’aproparan a les urnes per dipositar-hi un explícit i orgullós “SÍ”, que situarà novament Vic a l’alçada dels moments més brillants de la seva història. Treballem-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada