PADRÓ DE VIC: PARLEM-NE

Algú m’ha comentat que se li feia estrany que no m’hagués posicionat encara, per cap dels mitjans habituals, en la polèmica sobre el padró municipal de Vic. M’insinuava, aquest algú, que això era degut al fet que “els meus” –Esquerra de Vic- hi estaven directament implicats, i que no els volia atacar. Responc, des d’aquí, el mateix que li vaig dir de viva veu.

Té raó pel que fa al primer comentari. De fet, a mi mateix se m’ha fet estrany. Ben poques vegades m’he trobat que em costava prendre posició en un tema –la immigració- que he treballat i que crec conèixer. He d’admetre, però, que primer em vaig sentir desconcertat –les notícies que anaven apareixent modificaven constantment la situació, i fins i tot costava saber de què s’estava parlant- i després m’he sentit fastiguejat per tot el circ mediàtic que s’ha muntat, i que no em venia gens de gust contribuir a engrandir. No té raó pel que fa al segon comentari; els qui em coneixen una mica saben que no acostumo a actuar segons aquests paràmetres. De tota manera, avui, quan sembla que ja tothom ha dit el que havia de dir –reconec, per tant, que jugo amb avantatge- crec que ja sé del cert què en penso. I com que segueixo sense voler engreixar el circ mediàtic, he decidit parlar-ne mitjançant el bloc. Perquè a un bloc hi entra qui vol. Un article en un diari “analògic”, posem per cas, te’l trobes si us plau per força un cop has pagat els diners corresponents. Disculpeu, això sí, l’extensió, però és el que deia: vosaltres hi heu entrat...

Comencem per on crec que s’ha de començar, perquè no hi hagin equívocs: no m’agrada la decisió de l’equip de govern de l’ajuntament de Vic. Més ben dit: hi estic en contra. Que quedi clar, però, que estic tant o més en contra de l’actuació dels voltors de torn, d’aquells que han aprofitant l’avinentesa per sucar-hi pa sense cap mena de decència.

L’antropòleg català Manel Delgado acostuma a referir-se al “dret a la indiferència” tot contraposant-lo al “dret a la diferència”. Diu, per exemple, que el primer factor d’exclusió és el que obliga certes persones a fer el que els ciutadans amb plens drets es negarien a fer: passar-se tota l’estona donant explicacions. Jo, de viva veu, li he sentit una altra argumentació. Deia el professor Delgado que si trobava algú malferit pel carrer s’ajupiria a recollir-lo perquè estava malferit, no perquè tingués la cara blanca, negra o groga. “Se me’n refot d’on sigui”, deia amb contundència. “L’ajudo perquè està ferit, no perquè és o no immigrant”.

Aquesta hauria de ser, crec, la funció d’un hipotètic major control del Padró: evitar coses estranyes per part de qui sigui Qui no coneix una família autòctona resident a qualsevol població de la comarca però empadronada a Vic per tal de poder-hi dur els fills a escola? Sovint es tracta d’una qüestió molt comprensible: vivien a Vic; el fill va començar a anar a un col·legi determinat; després, buscant una millor qualitat de vida, se’n van anar a viure fora; per no trencar la dinàmica acadèmica de l’infant no van canviar l’empadronament; i no ho faran fins que el noi o la noia no hagi de canviar d’escola per qüestions d’edat. És lícit? Sí. És legal? No. Canviarà aquesta realitat la proposta de l’Ajuntament? No. I davant de la il·legalitat, l’Administració ha de ser indiferent: o tots o ningú. Els pisos pastera, diuen? En aquest punt, com en molts d’altres, remenar el Padró és poc més que fer foc d’encenalls. Algú creu que prohibint que un nouvingut s’empadroni evitarà que vagi a fer-ho al poble del costat... i segueixi vivint a Vic, entaforat al mateix habitatge amb 12 o 13 persones més? Siguem seriosos...

La nova regulació del padró de Vic és, ras i curt, un error polític més que considerable. I dic error perquè parteixo d’una altra premissa bàsica: no és una proposta racista i molt menys xenòfoba. Conec alguns dels qui la defensen –especialment, com és lògic, els regidors d’Esquerra- i no hi ha res més allunyat de la realitat que tractar-los de racistes. Per això és un error. Perquè va en contra de la immensa feinada que ha anat fent i encara fa l’Ajuntament de cara a la integració dels nouvinguts. I no parlo només dels “governs Codina”, que van ser exemple amb l’aplicació del “Model Vic” (o “Model Manlleu”, abans que es queixi algú), sinó de l’actual Consistori, que via Pla de Barris, per exemple, ha encarat de ple un tema delicat com el del barri del Remei, cosa que no s’havia fet mai abans. Em sap molt de greu el que està passant, de debò. El desembre de 2008, amb motiu del 5è aniversari dels Pastorets de les parelles lingüístiques de Vic, la dreta espanyola més retrògada ens va acusar de pràctiques feixistes mitjançant la imposició lingüística, Aquí, en canvi, tothom celebrava l’experiència. Doncs bé: puc assegurar que el suport que l’equip de govern de l’ajuntament de Vic ha donat sempre al projecte és total i absolut. Ja, ja sé que em direu que “només” són uns pastorets, però no deixen de ser un botó de mostra de les moltes coses que s’estan fent, i que s’estan fent bé. Calia espatllar-ho amb una mesura –anunciada a bombo i platerets- que no ha fet més que tapar totes aquelles altres? Per què aquest error?

Tota societat constitueix un ecosistema determinat, regit per pautes sovint ancestrals, que es modifiquen lentament amb el pas del temps. Quan l’ecosistema, per la raó que sigui, es veu abocat a canvis bruscos i sobtats, li costa recuperar l’equilibri. És el que ha passat a Vic amb el fet migratori, amb un altíssim increment de persones nouvingudes en un termini considerablement breu. I l’ecosistema ha trontollat. No podia ser de cap altra manera. No és culpa de ningú, ni dels qui arriben ni dels qui els reben, però és evident que cal fer-hi alguna cosa. Qui pot fer-ho? L’Administració, evidentment. Però la que pot fer-ho. La que té les competències, que no és ni la local ni l’autonòmica. Sí que les hi concedia, a nivell autonòmic, l’Estatut del 30 de setembre, però ens el van tombar...

La proposta de l’equip de govern seria racista, seria xenòfoba, si el seu capteniment anterior també ho hagués estat. Però els fets, com dic, demostren el contrari. Es tracta, per tant –hi insistiré tant com calgui- d’un error. Un error que ha atrapat els seus autors, que en tenen difícil sortida. Esperem que la instància que sigui emeti el dictamen que calgui i puguem girar full. Deia que conec els regidors d’Esquerra de Vic i el seu treball prop de les persones nouvingudes. Em consta, per exemple, l’excel·lent relació d’en Joan López amb els col·lectius immigrants. És lògic que ara aquests col·lectius pugui tenir la sensació que se’ls persegueix. Que perilli la feina tan ben feta. Crec que tot plegat pot ser reconduïble, però també hauria estat evitable. I és aquí on torna a sorgir la pregunta: per què?

El propi Alcalde ho ha admès: cal fer front al “fenomen Anglada”. Diu que es tracta simplement de complir la llei. Si algú vol regular alguna cosa a nivell administratiu, ho fa i llestos. No cal tant rebombori. Us imagineu una roda de premsa per anunciar que es multarà qui se salti els semàfors en vermell? Quan a una mesura com aquesta se l’anuncia com se l’ha anunciat, és que es busca un efecte determinat més enllà del compliment de la llei. “La gent que ha votat l’Anglada també deu tenir la seva part de raó”, ens diu l’Alcalde. Ja som, doncs, al cap del carrer: s’actua així per aturar el creixement d’aquest feixista i la seva colla. Error. Error, perquè a l’Anglada no se’l combat combatent-lo, sinó resolent allò que li dóna vots. Reconduint l’ecosistema. Parlant. Treballant tos plegats, l’Administració i la societat civil, que engloba col·lectius diversos d’immigrants i autòctons. Parlant i treballant per avançar colze a colze envers la nova societat que hem de construir. Perquè suposo que no hi haurà ningú tan ingenu com per imaginar que es tracta d’empeltar sense més la gent que arriba en una societat que és com és, i llestos. Les migracions, si tenen una evolució lògica, sense entrebancs excessius, donen sempre com a resultat una cosa nova, un ecosistema modificat, en el que uns i altres hi han fet i hi faran les seves aportacions. La base serà, com és lògic, la societat d’acollida. Però la societat que arriba també hi aportarà novetats, en podem estar segurs. Aquest discurs no serà mai admès per un grup feixista, racista i xenòfob com la PxC. És per això que és inútil provar de parar-los els peus amb mesures com la proposada. S’oblida un factor fonamental: l’Anglada sempre serà molt més bèstia, sempre podrà anar molt més enllà. Ara, a més, hem de sentir que si l’Ajuntament ha actuat així ha estat gràcies a ell. Conseqüències de l’error...

He parlat, en començar l’apunt, dels voltors que s’aprofiten de la situació. Entenc i respecto els posicionaments dels col·lectius que treballen prop dels immigrants, com ara “Veus diverses”. És lògic que responguin així, tot i que estic convençut que tot plegat és reconduïble, i que es reconduirà. Fins i tot entenc les declaracions d’alguns sindicalistes –no tots, perquè també hi ha molta “política”-. Em fan fàstic, però, les maniobres d’alguns polítics de casa nostra. Arribats a aquest punt, vagi per endavant el meu reconeixement al capteniment que ha mantingut la CUP de Vic, tant a nivell municipal com dels mitjans de comunicació. Han estat enormement ponderats. Han atacat amb duresa la mesura, això sí, però també han reconegut el que dèiem abans: l’ecosistema ha patit una sotragada massa forta i cal que tots plegat ens posem les piles per buscar solucions, perquè tot flueixi de la millor manera, perquè aquest poble segueixi essent un sol poble. La pròpia Laia Jurado, en un article d’ahir divendres, admetia –tot i criticar-lo durament- que l’equip de govern “no és racista”. (Justament ara mateix, mentre escrivia això, m'acabo d'assabentar que el Secretariat Nacional de la CUP també busca "sucar-hi pa". Esperem que les CUP de Vic siguin més intel·ligents. Com deia, fins ara, han demostrat ser-ho). Malauradament, n’hi ha d’altres dels qui no es pot dir el mateix.

Alguns diuen que hi tinc una fixació. El propi portaveu del seu grup municipal a l’ajuntament de Vic va parlar, si mal no recordo, de la meva “fe del convers”, com si fos un exfumador lluitant contra el tabac. No vaig pensar a recordar-li que jo vaig arribar a ICV via NE, no via PSUC, posem per cas. Perquè és d’ICV que parlo, com ja he fet altres vegades en aquest mateix bloc. Tinc un amic que diu que tenen un problema: que abans, per aconseguir la revolució, eren capaços de vendre’s la mare, i que ara, quan ja fa temps que s’han adonat que la revolució és inviable, el seu perill rau en el fet que els ha quedat el tic de vendre’s la mare. El cas és que l’”afer Vic” els ha obert el cel pel que fa a la seva estratègia de progressisme immaculat, d’”esquerres de debò”, i, com diu el següent enllaç, han desembarcat amb tota l’artilleria pesada. A mi això em fa un carro de gràcia. Si ja de per si cal vigilar quan es pretén donar lliçons, cal vigilar encara més quan aquestes se’t poden girar en contra. Recordeu Terrassa, sense anar més lluny? Recordeu el conflicte del barri de Ca n’Anglada? (maleïda, també, la coincidència del nom). El merder va esclatar poc dies després de les municipals d’aquell any, guanyades, amb majoria absoluta, pel PSC. És obvi, per tant, que la problemàtica es va anar gestant, com a mínim, durant el mandat de l’anterior equip de govern (1995-99), constituït pel PSC i per... ICV! Hem de creure, doncs, que són millors les seves polítiques sobre immigració?

Per què en parlo tant, d’ICV? Perquè han fet d’altaveu de la relliscada de l’equip de govern de l’ajuntament de Vic fins a un nivell que va molt més enllà de posicionaments polítics com el de la CUP. Perquè han fet de reclam de la caverna mediàtica. Perquè han contribuït a que Vic aparegui, a ulls de tot l’Estat –i segurament també a nivell internacional- com una població farcida poc menys que de Nazis que cremen gent pels carrers (per què no heu desautoritzat Cayo Lara?). Perquè han ajudat a que els fatxes espanyols juguin al fàcil i demagògic paral·lelisme de “població més independentista = població més feixista”. Moltes gràcies! És evident que l’equip de govern us ha donat l’excusa, però vosaltres l’heu amplificat fins a límits insospitats. I encara que sé que la proximitat en el temps ha estat pura coincidència, no em negareu que us ha anat d’allò més bé per distreure l’atenció de focs i llamps que us estaven fent massa mal...

El proper 29 de gener la Secció Local d’Esquerra Republicana de Vic celebra Assemblea. En ella, entre d’altres resolucions, es triarà la persona que haurà d’encapçalar la llista per a les eleccions municipals del 2011. L’actual regidor de l’ajuntament de Vic Joan López ja ha anunciat que presentarà la seva candidatura. Ja sé que el que pugui fer jo té poca importància, però anuncio des d’aquí que penso votar per ell, tant si és l’únic que es presenta com si hi ha alguna sorpresa de darrera hora. De fet, ja li he donat, i del tot convençut, la meva signatura perquè es pugui presentar (li cal l’aval del 20% de la militància). Ja he dit que conec en Joan, i sé de la gran feina que està fent des de l’Ajuntament. Especialment pel que fa al tema de la immigració. Confio en ell, com sé que hi seguiran confiant els propis immigrants un cop s’hagin tranquil·litzat les aigües. Accidents, en política, sempre n’hi ha. Ara cal refer-se i mirar endavant. Veurem com reacciona cada partit, tot i que els darrers posicionaments de la direcció de CiU em fan, ho de reconèixer, massa angúnia...

Per cert, el de la fotografia que il·lustra aquest apunt sóc jo, vestit amb robes magrebines. No és cap disfressa de carnestoltes. Me les va regalar l’Abdelkader Aakil, un amic vigatà originari de Nador, que me les va fer portar directament des d’allí. Crec en l’Abdelkader i la seva voluntat d’esdevenir un vigatà com els altres, que per a mi ja ho és. Crec en tothom qui treballa amb aquest objectiu. No crec, ni de bon tros, en el fatxes ni en els aprofitats.