2010, L'ANY DE LA LLEI DEL CINEMA

Nosaltres volem créixer amb el cinema en català però creiem que la demanda que diu que hi ha la conselleria no existeix. Aquesta és una de les poques conclusions que algú ha tret de la jornada del divendres 12 de desembre, en la que 53 sales de cinema de Catalunya van projectar gratuïtament pel·lícules en català. Es tractava d'una actuació ideada pel "Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya", amb la que creien poder demostrar el que diu la frase que encapçala aquest post, que a Catalunya no hi ha demanda de cinema en català. La maniobra és evident: si passant del 3% actual d'oferta en català al 8% (el percentatge que resulta d'incorporar-hi les 53 sales) la demanda no s'incrementa en el mateix sentit, si no hi ha "bufetades" per entrar, quedarà molt clar que la suposada demanda no existeix.

Per sort, el públic no va caure a la trampa, o no els va seguir el joc, per dir-ho finament. D'un 3% a un 8%? Que us en rieu o què? I per què a aquelles 53 sales? Perquè segons vosaltres estan situades en zona "catalanoparlant"? És a dir: ens esteu organitzant en "guetos cinematogràfics"? Doncs ja us ho fareu. I efectivament, ja s'ho van fer. S'ho van fer amb tant poc convenciment que no he estat capaç de trobar una valoració oficial del Gremi. De fet, pel que m'ha arribat de gent que sí que va anar aquell dissabte al cinema, hi havia sales on si no deies res a taquilla et cobraven l'entrada. Per a mi que ho van fer més d'esma que per cap altra cosa. Per complir l'expedient, perquè no fos dit que no es queixaven. I sabeu per què? Doncs perquè saben que la llei s'aprovarà. I que s'aplicarà.

L'any 2010, per tant, serà el de l'aprovació i inici de l'aplicació de la Llei del Cinema. Una llei que, malgrat el que alguns volen fer creure, no és una "llei lingüística". S'hi parla de llengua, sí, però també de moltes altres coses. De foment de la indústria, principalment. I de potenciació del cinema fet a Catalunya -tot, sigui en la llengua que sigui- . I d'un major interès envers el cinema europeu. Fins i tot, pel que fa a la llengua, crec que ni de quotes no hauríem de parlar. Des de quan és "aplicar quotes" garantir que tothom podrà veure cinema en la llengua oficial que vulgui? Quotes? Sis us plau... i pel que fa a allò de la demanda, permeteu-me només una pregunta: Recordeu quan es deia que no hi havia demanda per llegir premsa en català? Doncs resulta que l'edició en català de "El Periódico" representa un 40% del tiratge global de l'empresa. I perquè no en fan més, qui sap si per por a que el percentatge es capgirés definitivament. I això que no hi havia demanda... La demanda, en definitiva, ha arribat quan ha arribat l'oferta. I exactament igual passarà amb el cinema.

Sí, l'any 2010 serà l'any de la Llei del Cinema. Caldrà cremar etapes, perquè les converses han estat llargues i la legislació s'esgota. Però amb bona voluntat tot és possible. El Govern ja ha expressat la seva, i ningú no s'imagina que l'oposició -la que compta, CiU- digui que no. Encara que ells, en el seu moment, no se n'haguessin sortit. El país està per sobre de tot. O no?

L'any 2010 serà el de la Llei del Cinema, entre d'altres coses perquè no té la mateixa força un Decret llei -l'últm intent es va fer per aquesta via- que una llei amb tots els ets i uts. Fins i tot els de les majors ja han dit que ells sempre compleixen les lleis dels països on són presents. A contracor, si voleu, però les compleixen. I tampoc no em crec allò de portaran poques còpies, i així quedaran exempts del compliment de les quotes, que només és obligat a partir d'un nombre determinat de còpies. I el negoci? Algú creu de debò que renunciaran al negoci?

L'any 2010 serà l'any de la Llei del Cinema perquè la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya està decidida a tirar-la endavant. Perquè el Govern en bloc la recolza. I perquè el país -parli en la llengua que parli- també la recolzarà. És un simple qüestió de sentit comú...