NO HO ENTENC

Què li passa al conseller Saura? Com se li acut carregar d'aquesta manera contra TV3? No entraré ara en valoracions de cap tipus sobre la famosa càrrega dels mossos, ni en la bondat o no del procés de Bolonya, ni en els possibles antisistema barrejats amb els estudiants, ni en cap dels aspectes que tots plegats ja hen analitzat aquests dies des de tots els angles possibles. La meva reflexió va per una altra banda: als polítics, a banda de la seva capacitat ideològica i de gestió, se'ls pressuposa un mínim d'"habilitat pública" imprescindible per realitzar la seva feina. Els malalts de la política som quatre gats mal comptats. La majoria de la gent no té ni la necessitat ni l'obligació de seguir-ne el detall de manera exhaustiva. Per tant, has de valorar molt i molt la previsible interpretació dels teus moviments per part de la ciutadania. Qui no ho faci no és un polític complet, coixeja per alguna banda. I quina serà la previsible interpretació pública de les reclamacions del Conseller, exigint que el CAC revisi la manera com TV3 va difondre les imatges de la càrrega dels mossos? Molt senzill. 1: M'han criticat. 2: No m'ha agradat. 3: Que no ho tornin a fer.

Ahir mateix sentia com la veterana periodista Rosa M. Calaf reclamava, des dels micròfons de Catalunya Ràdio, un replantejament de la feina de periodista que es podria resumir amb un "més anàlisi i menys sensacionalisme". Hi estic d'acord. No cal perseguir constantment l'impacte fàcil sobre l'espectador. Dins d'aquest replantejament, hi entraria la manera com ens són servides les imatges. Però això no té res a veure amb el que reclama Joan Saura. I encara que sí que hi tingués a veure, la inoportunitat de les formes en desvirtua el contingut. Un polític de primer nivell no pot dur a terme una actuació que vagi en contra de la política en si mateixa, que col·labori en el seu desprestigi. Si el CAC escolta la reclamació del conseller s'estarà creant un perillosíssim precedent: a partir d'ara, quan a un polític no li agradi el que la premsa diu sobre ell, tindrà tot el dret no ja a criticar-ho -cosa del tot legítima, només faltaria- sinó a exigir un judici públic sobre els qui l'hagin acusat. Si més no, aquesta és la conclusió a la que arribarà la majoria de la gent. I, com a conseqüència, la feina del polític quedarà més desprestigiada del que ja ho està.

Acabo com he començat: un polític no pot cometre errors de gruix d'aquest calibre. A banda de ser un bon gestor, a banda de defensar coherentment els seus principis, algú que aspirar a dirigir un país ha de ser mínimament hàbil. Si no, no generarà mai confiança entre la ciutadania. Esperem que els socis de Govern del conseller Saura no segueixin el seu exemple i sàpiguen estar a l'alçada dels moments políticament complicats en els que estem immersos. No és hora de guirigalls mediàtics, sinó de rigor. Extern i intern. Al Govern i als partits. Una mica d'habilitat, si us plau...