Ja ho sé, que ja han passat alguns dies des de les darreres i sonades declaracions de Valdano, però hi havia coses més importants de les que parlar. De tota manera, i per allò de les "notícies d'estiu", que sembla que no han de ser gaire serioses, podríem comentar-les una mica. Prescindeixo d'allò d'Ibrahimovic, Cristiano, Kaká i el Bisbe. Prescindeixo també del tema Milito. M'interessa especialment allò de que El Barcelona mira desde Cataluña hacia adentro, el Madrid desde España hacia fuera. Té mèrit, aquest xicot. Creu que amb una sola i pretesament brillant frase canviarà de cop la tradició tancada de la Meseta, perfectament definida pel ¡Que inventen ellos! d'Unamuno, i li penjarà la llufa al catalanisme, habitualment molt més obert i europeista. I com la recolza, la frase en qüestió? Llegiu, llegiu: Aquí será difícil que algún jugador diga ¡Viva el Real Madrid y viva la Comunidad de Madrid! (en contraposició al clàssic Visca el Barça i Visca Catalunya!)
I és clar que no, senyor Valdano! Com vol que algú (sigui jugador del Madrid o sigui el que sigui) entoni un Visca destinat a una cosa que no existeix, a un invent, a una entelèquia? La Comunidad de Madrid? Si us plau! Cridar visques a una nació entra dins del possible, probable, previsible, fins i tot del que ve de gust fer. Però cridar per una cosa forçada, entrada amb calçador, és tota una altra història.
Sort que sempre hi ha gent sensata, fins i tot al Madrid, i un tal Iker Casillas s'ha preocupat per posar les coses a lloc: quan un jugador del Madrid té ganes de fer un visca del tipus del que comentem, diu, sense embuts i sense manies: ¡Viva el Madrid y viva España! Cadascú representa el que representa...
2 comentaris:
No hi ha manera que se'ns vulgui entendre fora d'aquí. A vegades penso que no només som diferents en sentiments i cultura, sinó també d'espècie humana. Com es pot ser tsnt poc comprensible? Tant difícil és entendre la nostra posició?
Tens tota la raó, Emili. Em temo que és el resultat d'anys -segles més aviat- d'escampar difamacions. A la llarga, acaben fent forat. Sé que és un tòpic, però a un portuguès no les hi qüestionarien, aquestes coses. Per tant, ja sabem quina és la solució (una altra cosa és com s'hi arriba). Gràcies pel teu comentari!
Publica un comentari a l'entrada