Darrerament han començat a sovintejar comentaris d'alts càrrecs del Govern -inclòs algun Conseller- en el sentit que si el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut, el que cal fer és obviar la sentència en qüestió. Com a resposta a aquests comentaris, la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, ha posat el crit al cel. Segons la senyora Sánchez, el que estan fent aquests alts càrrecs és engrescar la gent a no complir les lleis. I ha posat com a exemple el pagament d'impostos. Segons sembla, incitar la parròquia a ignorar el TC pot donar peu a que s'acabi considerant les lleis com una cosa a complir "a voluntat". D'aquesta manera, diu la senyora Sánchez, algú pot "no sentir-se obligat a pagar impostos" i, per tant, deixar de fer-ho.
El que no diu la senyora Sánchez és la gran diferència que hi ha entre ambdós casos, que no es poden comparar de cap de les maneres. I quina és aquesta diferència? Ras i curt: un referèndum de ratificació. Mirem-nos-ho amb detall: imaginem que l'Administració ens proposa una llei que implica que ens tocarà pagar, posem per cas, una quantitat de 20. I que immediatament després de proposar-nos-ho, ens dóna la possibilitat de ratificar-ho oficialment. I que nosaltres, via referèndum, ho acceptem. Què ens semblaria que, un temps més tard -considerablement més tard-, l'Administració ens digués que mira, hem decidit que de 20 res de res, que a partir d'ara en pagareu 35? Ho admetríem? Ho admetria la senyora Sánchez? Doncs d'això és del que es tracta.
Ja he dit en algun post anterior -tot i que suposo que no calia- que jo vaig votar "No" a l'esmentat referèndum de ratificació de l'Estatut. Però jo no sóc (afortunadament, sinó quina responsabilitat!) el poble de Catalunya. El joc democràtic té unes normes de majories i minories. I la majoria, per escanyolida que fos, va dir que "Sí". I en democràcia, senyora Sánchez, el poble és sobirà. Per tant, ja està bé de marejar la perdiu. I de fer comparacions impossibles.
Ah, per cert, senyora Sánchez Camacho. Estaria bé que ens expliqués una cosa: com té els dallonses d'exigir una cimera de lídes polítics catalans per analitzar la famosa sentència, quan vostè sap que un dels principals responsables de la mateixa serà justament el seu partit?
Coherència i, sobretot, decència, senyora Sanchez.
dimarts, 25 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada