
El que no diu la senyora Sánchez és la gran diferència que hi ha entre ambdós casos, que no es poden comparar de cap de les maneres. I quina és aquesta diferència? Ras i curt: un referèndum de ratificació. Mirem-nos-ho amb detall: imaginem que l'Administració ens proposa una llei que implica que ens tocarà pagar, posem per cas, una quantitat de 20. I que immediatament després de proposar-nos-ho, ens dóna la possibilitat de ratificar-ho oficialment. I que nosaltres, via referèndum, ho acceptem. Què ens semblaria que, un temps més tard -considerablement més tard-, l'Administració ens digués que mira, hem decidit que de 20 res de res, que a partir d'ara en pagareu 35? Ho admetríem? Ho admetria la senyora Sánchez? Doncs d'això és del que es tracta.
Ja he dit en algun post anterior -tot i que suposo que no calia- que jo vaig votar "No" a l'esmentat referèndum de ratificació de l'Estatut. Però jo no sóc (afortunadament, sinó quina responsabilitat!) el poble de Catalunya. El joc democràtic té unes normes de majories i minories. I la majoria, per escanyolida que fos, va dir que "Sí". I en democràcia, senyora Sánchez, el poble és sobirà. Per tant, ja està bé de marejar la perdiu. I de fer comparacions impossibles.
Ah, per cert, senyora Sánchez Camacho. Estaria bé que ens expliqués una cosa: com té els dallonses d'exigir una cimera de lídes polítics catalans per analitzar la famosa sentència, quan vostè sap que un dels principals responsables de la mateixa serà justament el seu partit?
Coherència i, sobretot, decència, senyora Sanchez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada