SISENA CAMPANYADA: HI HA ENCARA PSC?

Massa sovint posem tothom al mateix sac. Dins del PSC, per exemple, hi ha haver gent que durant la passada legislatura (em refereixo a legislatura catalana, que a Madrid res de res), es va enfrontar molt durament amb el PSOE. El conseller Castells va haver de sentir com un tal Solbes el titllava directament de traïdor, i des de Madrid es va arribar a contactar amb un tal Corbacho perquè refundés la Federació catalana del PSOE.

Doncs ni així. A l’hora de la veritat, després de l’ensulsiada de les eleccions catalanes de l’any passat, i mentre ERC encetava un profund procés de renovació, el desconcert a can socialista va dur tothom –hi insisteixo, tothom- a retornar als quarters d’hivern, al que ja coneixien. Encara que el que ja coneixien fos, simplement i clarament, més i més dosis d’espanyolisme.

Avui podem dir que si mai hi ha hagut PSC, està més amagat que mai. I algú com la senyora Chacón, a qui encara recordem felicitant-se de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, no ajuda gens a fer-lo visible. Si doneu una ullada a la llista de persones adherides a la plataforma “Catalunya Sí”, veureu que hi ha gent arribada des de sectors molt diferents. N’hi trobareu, per exemple, de provinents de l’òrbita de CiU –he de reconèixer que em va sorprendre la presència de l’”històric” Santi Vendrell, autor d’algun dels himnes electorals de la coalició-, però també hi ha gent a qui temps enrere tothom feia propera al PSC, com el propi professor Requejo. Però no hi veureu –a no ser que hagi estat sempre molt amagat- cap antic militant socialista, d’aquells de carnet. Penso que ja és l’hora que els catalanistes del PSC –perquè n’hi ha, oi?- facin el pas.

Massa sovint posem tothom al mateix sac. Però és que també massa sovint s’hi posen ells mateixos...