Ja n'havia parlat, del senyor Duran, en aquestes campanyades. I sincerament, no esperava tornar a fer-ho. Però m'ha provocat, ho sento: ahir, potser picat pel #durandiputatdesde1979, va regirar-se i va carregar contra ERC. D'una manera, a més, molt poc original: retraient-nos que haguéssim fet Montilla president.
No, que ningú no pateixi. No penso repescar un debat tan suat. Tampoc no me n'amago, això que quedi clar, perquè els esdeveniments els coneix tothom: 1- ERC va emprar l'esgtratègia que va emprar. 2- ERC va recollir els vots que va recollir. 3- ERC ha fet, internament, el que ha fet. Ara, el senyor Duran vol tornar a parlar del punt 1. Molt bé, doncs jo tinc dret a parlar més a fons del #durandiputatdesde1979. Dit d'una altra manera: dels serveis que el senyor Duran ha prestat a Catalunya des d'aquell lloc "privilegiat". Un full de derveis que faré volgudament esqüet, limitant-me a a allò més important, i deixant passar episodis com el de les concessioràries propietàries de les autopistes madrilenyes.
Vet aquí, doncs, tot el que li debem al senyor Duran:
- Vot a favor de la Constitució espanyola.
- Vot a favor de la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo
- Vot a favor de la investidura de Felipe González
- Vot a favor de la investidura de José María Aznar
- Vot a favor del Plan Hidrológico Nacional
Ho he posat sense dates, perquè ho he escrit de memòria. Imagineu-vos, doncs, si hagués remenat una miqueta més. Ah, sí, me n'oblidava: i molt probablement...
- Vot a favor de la investidura de Mariano Rajoy.
És pert això que quan el senyor Duran diu que farà costat a la proposició d'ERC a favor del reconeixement del dret a l'autodeterminació, a mi m'agafa un terrible mal de ventre. De tant de riure, és clar. Què us havieu imaginat...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada