TERCERA CAMPANYADA: ELECCIONS GENERALMENT ESPANYOLES

És una qüestió de concepte. O de nomenclatura. O de vocabulari. O de noms, si voleu fer-ho més simple. De paraules. De les paraules que utilitzem. No és el mateix dir “eleccions catalanes” que “eleccions autonòmiques”. Perquè utilitzar el mot “autonòmiques” equival a conformar-se amb una realitat que no es pretén canviar. Com tampoc no és el mateix dir “eleccions espanyoles” que “eleccions generals”. I aquí la cosa encara és més complexa, perquè emprar “generals” equival a dir que la teva “generalitat”, que el “tot” polític en el que et mous –i acceptes moure-t’hi, que és pitjor- és Espanya. I no em refereixo a pertànyer-hi “oficialment”, “legalment”, o com en vulgueu dir, sinó ideològicament, conceptualment, metafísicament. Parlar d’eleccions espanyoles equival a dir que tenim clar que són les seves, que nosaltres hi juguem per poder combatre la fera al seu propi cau; però parlar d’eleccions generals vol dir que quan penses en el teu “espai general”, penses en Espanya. I no. Hi ha molta gent que quan parla del seu espai polític “general” parla de Catalunya; i n’hi ha que considera –que considerem- que només tindrem eleccions “generals” quan votem, alhora, els ciutadans i ciutadanes del conjunt dels Països Catalans. I prou.

Duran i Lleida parla i pensa en clau d’eleccions generals. Si no, no hauria fet aquella proposta de “govern de concentració”. Ho revesteix amb l’excusa de sortir de la crisi, però la realitat és molt més senzilla: com que hi haurà majoria absoluta –del PP, però passaria el mateix amb el PSOE- a ell no el necessitaran. I s’ofereix. No per defensar res en especial –ja ha dit que està disposat a renunciar al seu enigmàtic pacte fiscal- sinó per formar part del “tot general”. General espanyol, és clar.

Carme Chacón parla i pensa en clau d’eleccions generals. I hi actua, directament des del govern espanyol. I quan algú li retreu la milionada que Espanya destina al ministeri de defensa, calla i no respon. Això sí, ella i “els seus 25” només es deixen veure cada quatre anys. Entretant, són generals. Espanyols, és clar.

Resumint: si això del dia 20 són, per a ells, unes eleccions “Generals”, cal que ens rebel·lem, i que demostrem un cop més una obvietat: la nostra Generalitat és una altra. La vostra també? Doncs no voteu a les generals, voteu a les espanyoles. Les d’ells, però de les que ens aprofitarem nosaltres.