Si fóssim un país independent i la selecció catalana no hagués arribat a la semifinal del mundial, és molt probable que jo, ahir, hagués anat a favor de la selecció espanyola. Pel mateix motiu que vaig anar a favor d'Holanda els anys 1974 i 1978: perquè m'agrada el bon futbol. Fins i tot en el supòsit que no fóssim independents però tinguéssim selecció pròpia -i aquesta no hagués arribat, evidentment, a semifinals- em posaríeu en un compromís si hagués de suposar a favor de qui aniria, perquè una situacìó així voldria dir que la nostra relació amb els veïns seria força més cordial del que és ara.
Però el cas és que ni som independents ni tenim selecció. I no en tenim a causa del rebuig frontal -i molt actiu- d'una entitat privada i un organisme públic: la Federación Española de Fútbol i el Consejo Superior de Deportes. I com que resulta que ells sí que en tenen, de selecció, és del tot humà que jo vulgui que perdi. Sempre i en tot lloc. Així de senzill. Així de clar.
Que ningú no hi vegi cap mena d'odi ni d'obsessió. Els espanyols tenen tot el dret a ser espanyols, només faltaria. I els catalans que se senten alhora espanyols també tenen tot el dret a fer-ho. No ens ficarem ara amb els sentiments de la gent, que són personals i intransferibles. I és justament en nom d'aquesta llibertat que reclamo el dret a desitjar fervorosament que Espanya perdi la final del mundial.
Sóc conscient que el més probable és que guanyin. Si admetem -i no sembla que hi hagi gaires dubtes- que en aquest moment el Barça és el millor equip de futbol del món, és evident que una selecció amb set blaugranes de titulars -i quins set!- té molts números per triomfar. Tant se me'n dóna. Tant se me'n dóna, fins i tot, que siguin del Barça. En aquests moments, vesteixen una samarreta que representa tots aquells que ens impedeixen tenir selecció pròpia. No diré que representen tots aquells que ens impedeixen ser independents, perquè els primers que ens ho impedim som nosaltres, però sí que representen aquells que ens posen obstacles constants a l'hora de decidir per nosaltres mateixos. Per això vull que perdin. encara que sigui difícil. I per això sortiré al carrer a celebrar-ho, si passa. Seria una magnífica continuació de la mani del dia 10.
Ah, i a més, no em negareu que el futbol està en deute amb Holanda, oi? Doncs ara té una magnífica ocasió per passar comptes...
4 comentaris:
Potser sóc molt inflexible. Però jo crec que és incongruent que un català demòcrata vulgui que aquesta selecció espanyola guanyi alguna cosa. Per molts motius. Però sobretot perquè la simbologia que l'acompanya és feixista de totes passades: bandera feixista, himne franquista...
No t'enganyo: conec persones d'edat que aquests dies s'han espantat en veure banderes feixistes (les que portava el general Franco i beneïen els seus còmplices nazis) penjades en balcons de Barcelona. I puc parlar, en concret, d'una persona que, havent patit el bombardeig nazi a Manlleu, i amb tretze anys, va veure -i encara el recorda- el rostre de l'aviador nazi ben bé a sobre seu quan aquest mirava de esclafar-nos. I de debò que ho van aconseguir. Van assassinar la cultura.
Això és el que representa per a mi la "selección española", i compto que per a moltes persones. Trobo imperdonable que algú, jove o no tan jove, per frivolitat o pel que sigui, oblidi tan fàcilment tot això o que, senzillament, no es molesti a conèixer la història immediata d'aquest país.
Ho torno a dir: incoherent i lamentable.
Gràcies, Josep.
Doncs ara que ho dius, avui corria per internet (crec que a osona.com) la fotografia d'una estanquera amb l'"aguilucho" estesa en un balcó de Manlleu...
Bona jornada de demà, Jordi!
Demà hi serem. I disculpa el to del comentari anterior, un xic massa arrauxat. Sovint em perdo per aquest cantó. Però procuro ser sincer.
No pateixis, Jordi. No has dit res que no sigui veritat. En tot cas, hi ha molts espanyols que no tenen la culpa que la història d'Espanya sigui la que és. I tothom té dret a sentir-se membre d'una nació. Que ens ho exoliquin a nosaltres! Ara, això sí: diumenge, que perdin!
Publica un comentari a l'entrada