dimecres, 7 de juliol del 2010

SOMNIEM


Crec que amb la imatge i el text està tot dit. Jo no hi penso afegir res més. Fins dissabte!


SOMNIEM

SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU. És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim, millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i
senzilla; millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels
ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no
s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els
somnis, somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art
d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho
esperem tot, tot, i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i
senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels
ordinadors d’interessos; per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...

SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa

LLUÍS LLACH