Abans de seguir amb les disquisicions polítiques, cada vegada més complexes i, paradoxalment, cada cop més apressades degut a la velocitat de creuer dels esdeveniments, deixeu-me fer una petita aturada per comentar un fet que considero altament significatiu:
Dimecres passat, el conseller Tresserras, en una de les seves lúcides intervencions, va proposar el que ell anomena un “concert econòmic de la cultura”. El conseller va apostar, ras i curt, per calcular a principis de l'exercici la part pressupostària que correspon a Catalunya i administrar-la coherentment, ja que hi ha un pressupost del ministeri de Cultura que correspon a Catalunya.
El programa electoral de cultura d’Esquerra Republicana de Catalunya per a les eleccions espanyoles del 2008, elaborat per la Sectorial de Cultura, en un dels seus punts diu textualment el següent:
Distribuir el pressupost d’inversió del Ministeri de Cultura de manera proporcional al PIB de les comunitats autònomes. Aquesta distribució no haurà de tenir en cap cas caràcter finalista.
La via per la qual l’Estat es reserva competències en cultura, tot i ser exclusives de les comunitats autònomes, és l’article 149.2 de la Constitució espanyola. Per tant, també és la causa que l’administració estatal pugui participar en el finançament dels grans equipaments culturals. Això, a Catalunya es tradueix sovint en la fórmula diners a canvi de representació. El Ministeri té, per llei, l’obligació —generada també per l’esmentat article 149 de la Constitució— d’invertir en projectes culturals arreu de l’Estat. Al cap i a la fi, estem parlant del retorn en serveis dels impostos recaptats. No té cap sentit que aquest retorn, al qual l’Estat hi està obligat, hagi d’anar acompanyat de determinades quotes de representativitat.
Tant li fa si la proposta es du a terme calculant el PIB o la població, que em sembla que és el que va proposar Tresserras. La meva reflexió és una altra:
Ara, que ens diguin que no som un partit unit. Ara, que ens diguin que no complim el programa. Ara, que ens diguin que la feina de Govern no és seriosa i planificada. Ara, que ens diguin que no treballem al servei del país.
Salut, República i Independència, companyes i companys!
Dimecres passat, el conseller Tresserras, en una de les seves lúcides intervencions, va proposar el que ell anomena un “concert econòmic de la cultura”. El conseller va apostar, ras i curt, per calcular a principis de l'exercici la part pressupostària que correspon a Catalunya i administrar-la coherentment, ja que hi ha un pressupost del ministeri de Cultura que correspon a Catalunya.
El programa electoral de cultura d’Esquerra Republicana de Catalunya per a les eleccions espanyoles del 2008, elaborat per la Sectorial de Cultura, en un dels seus punts diu textualment el següent:
Distribuir el pressupost d’inversió del Ministeri de Cultura de manera proporcional al PIB de les comunitats autònomes. Aquesta distribució no haurà de tenir en cap cas caràcter finalista.
La via per la qual l’Estat es reserva competències en cultura, tot i ser exclusives de les comunitats autònomes, és l’article 149.2 de la Constitució espanyola. Per tant, també és la causa que l’administració estatal pugui participar en el finançament dels grans equipaments culturals. Això, a Catalunya es tradueix sovint en la fórmula diners a canvi de representació. El Ministeri té, per llei, l’obligació —generada també per l’esmentat article 149 de la Constitució— d’invertir en projectes culturals arreu de l’Estat. Al cap i a la fi, estem parlant del retorn en serveis dels impostos recaptats. No té cap sentit que aquest retorn, al qual l’Estat hi està obligat, hagi d’anar acompanyat de determinades quotes de representativitat.
Tant li fa si la proposta es du a terme calculant el PIB o la població, que em sembla que és el que va proposar Tresserras. La meva reflexió és una altra:
Ara, que ens diguin que no som un partit unit. Ara, que ens diguin que no complim el programa. Ara, que ens diguin que la feina de Govern no és seriosa i planificada. Ara, que ens diguin que no treballem al servei del país.
Salut, República i Independència, companyes i companys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada