ALCALDADA

No ho dic jo, ho diu l'Alcalde.

Resulta que un eurodiputat d'un partit polític català fa una curiosa pregunta a la Comissió Europea, en la que després d'uns raonaments certament envitricollats, acaba preguntant textualment: Pot un estat membre de la Unió Europea determinar que les administracions locals del seu àmbit territorial no tinguin en compte el pincipi de legalitat? Dit d'una altra manera: Em pot dir que no, si us plau?

Òbviament, la Comissió Europea diu que "No" -que "No" a no se sap ben bé què- i amb aquest "No" a la mà el partit polític en qüestió decideix que l'Ajuntament on ostenta l'Alcaldia però on també comparteix Govern amb dos socis més, procedirà a "notificar" a la Delegació del Govern les dades d'aquelles persones que s'hauran empadronat sense els documents que l'Ajuntament considera preceptius.

Ja a la roda de premsa de l'Ajuntament -abans el partit polític n'ha fet una de pròpia- els seus socis de Govern declaren que "cal complir la llei". Res més. I res menys. Després, en la tranquil·litat de les converses amb periodistes, en la distància curta, deixen ben clar, del dret i del revés, que no estan d'acord amb l'esmentada "notificació" que vol dur a terme el partit de l'Alcalde.

Parèntesi: si jo em trobo en una situació de vida o mort, amb un incendi ferotge darrera meu i un mar infinit davant, com que sé nedar triaré el mar tot i ser conscient que si no arribo a terra acabaré ofegant-me. Estic "triant", però no en llibertat. Traducció: si jo, un "sense papers", sé que si m'empadrono ho "notificaran" a la Delegació del Govern, evidentment no m'empadronaré. Hauré triat, però forçat. No m'estaran "denunciant", no m'estaran "delatant", però com si ho fessin.

Però tornem a la cronologia dels fets. Ens trobàvem en el moment que els socis comuniquen al partit de l'Alcalde que rebutgen aplicar la hipotètica nova actuació. Ja sabíem que com que, dret a llei, es tracta d'una actuació de tipus administratiu, no cal que passi pel Ple municipal. La novetat, però, arriba ara: segons l'Alcalde, i així ho fa saber en una nota que fa pública l'Alcaldia, la decisió li correspon exclusivament a ell. Es tracta, de fet, d'una nota que sembla anar destinada més als socis de Govern que a la pròpia ciutadania. A casa meva -i crec que a totes les cases- això té un nom: ALCALDADA.

Ni ara, ni quan la primera polèmica entorn del Padró de Vic, no vull caure en el tremedisme. És clar que el padró és la porta d'entrada als drets personals més elementals, però perquè aquests drets fossin realment conculcats caldria que tots els ajuntaments catalans actuessin igual. Si a Vic no m'hi volen ja m'empadronaré a Manlleu o Calldetenes, encara que segueixi vivint a Vic. La preocupació ve per una altra banda.

La hipotètica regulació administrativa d'un poc significatiu percentatge de "sense papers"... esdevé tan imprescindible com per arriscar la convivència i la cohesió social de la ciutadania vigatana? No veiem, o no volem veure, que el tipus de notícies que tornen a sortir aquests dies a la premsa només poden generar -de fet ja ho estan fent- dues percepcions perillosíssimes?

D'una banda, el col·lectiu nouvingut, tot ell, fins i tot el "regularitzat", se sent espiat, controlat, perseguit. De l'altra, el col·lectiu autòcton acaba veient amb molts recels el col·lectiu de nouvinguts, convertint-los virtualment en una colla de "perillosos indocumentats". La cohesió social a la picota. Hi insisteixo: paga la pena?

Som molts els qui creiem que no. L'Alcalde -recordeu la nota- creu que sí. ALCALDADA.