Potser em faig pesat, però vaig decidir que abans de cada tongada de consultes penjaria el mateix poema. Tot i que sigui d'algú amb una currículum nacional tan boirós com en Josep M. de Sagarra, sembla un text escrit a mida, un fotimer de dècades enrere, per a un dia com el de demà. Que tingueu una gran jornada!
EL DIA DE LA LLIBERTAT
Només hi ha un dia entre els dies que roden
que és tot nervi, pel cor i pel cant
i pot fer allò que altres dies no poden,
i avui és aquest dia tan gran.
Se sent passar el neguiteig d’una espera,
per si és precís el cridar i el dir: Prou!
Tots en el pit duem plecs de bandera...
Avui som més que una vida que es mou.
Sentim la pell tremolar esgarrinxada
amb gelosia de temps i d’espai.
Sentim la mar més de blau de mirada
i les muntanyes més nostres que mai.
Què li darem a la pàtria ferida
en aquest dia tan ple de destí?
No vol coets inflamats de mentida,
tampoc espera ni sang ni botxí.
Ni vol rialles voltant una taula
que per la joia no és tot prou madur...
Sols us demana una sola paraula
però no vol que deserti ningú.
Que si algú encara té als ulls una bena,
que qualsevol que es llevés fent el sord,
durà una marca pintada a l’esquena
amb quatre lletres que diguin que és bord.
Doncs penseu que la gràcia de viure
no tindrà mai un instant com aquest,
com quan direu: Vull la pàtria ben lliure
perquè ningú pot privar-li aquest dret.
La carn, avui, té puresa de lliri,
cap dels que formen pot ser maleït!
Avui el poble ha tastat el deliri
d’ésser tot ell voluntat i esperit.
Tu, Catalunya, daurada captiva,
no et quedi gens de vergonya en el front,
mostra’t com ets, i ben nua i ben viva,
davant de totes les terres del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada