PROU DE TC!

Ahir, en el breu espai de 4 minuts, el president Montilla va passar de dir una veritat com un temple a deixar caure una inexactitud com una casa de pagès. Primer, la veritat:

.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya porta en vigor 1.346 dies (...) i en contra del que deien els que l’han impugnat, no ha trencat Espanya.

.

Naturalment! Com podia "trencar Espanya" una coseta esquifida com aquella? Una prova més que els qui varem votar que "No" a aquest Estatut no anàvem desencaminats. Ja ho sé, que l'objectiu no era "trencar Espanya". Ni tan sols amb l'Estatut del 30 de setembre, no ho era. Un estatut d'auonomia, per definició, no trencarà mai res. Però si el seu contingut és prou agosarat, pot representar un veritable trampolí cap a cotes més altes de sobirania. Amb l'actual, com bé diu el president Montilla -encara que estic segur que no és això el que volia dir- han passat 1.346 dies i el més calent és a l'aigüera.

.

Passem a la inexactitud. No en dic mentida, perquè no ho és. Es tracta més aviat d'una qüestió conceptual:

.
El TC hauria de reflexionar sobre si, amb la seva composició actual, està en condicions de treballar amb la normalitat i la serenor que la seva alta funció reclama.

.

Treballar "amb normalitat"? Considera el President que és "normal" que un tribunal (sigui de 10 persones o de les que siguin) tingui facultats per modificar una llei aprovada en referèndum pel conjunt de la ciutadania de Catalunya? Fins i tot els qui varem votar "No" a aquest esquifidet Estatut tenim molt clar que la sobirania resideix en el poble, i que un cop el poble s'ha pronunciat no hi ha tribunals que valguin.

.

Ahir tots els partits politics van dir-hi la seva. Al capdavall, però, la majoria acabaven opinant sobre el que hauria de fer el TC a partir d'ara: que si esperar-se fins després de les eleccions, que si dimitir en bloc, que si renovar els membres fora de mandat, que si no fer cas a "pressions" i seguir a la seva però donant-se pressa, que si...

.

Només un partit, mitjançant el seu President, va gosar dir que ja ha passat l'hora dels TC,s. Que si per a un alt tribunal espanyol fins i tot aquella misèria pactada a la Moncloa amb nocturnitat i traïdoria és una misèria excessiva, és clar que aquí no hi fotem res.

.

Ja n'hi ha prou de Constitucional! I ja n'hi ha prou de passar-se pels dallonsis la nostra pròpia existència nacional. Cal un pas endavant, però de debò. No un pas que, 1.346 dies després, ens deixi on érem mentre alguns encara pretenen que retrocedim. Sort que, entretant, n'hi ha que aconsegueixen aprovar lleis (Cinema, Consultes Populars, Vegueries...) que van molt més enllà de l'Estatut, li agradi o no al Tribunal Constitucional Espanyol...