A VEURE SI ENCARA M'HAURÉ D'ABSTENIR...

Quna la moció de censura contra Laporta, jo era fora i no vaig arribar a temps de votar. Si ho hagués fet, hauria votat contra la moció. Em semblava que la feina feta fins aleshores era brillant, i m'ho segueix semblant. Però quan el 60,6% dels votants et diuen que no et volen, la més elemental dignitat democràtica t'obliga a dimitir. Per molt convençut que estiguis que ho estàs fent bé. No s'hi val dir que no t'ha votat la majoria perquè només ho han fet 40.000 persones (que en el Barça són moltes, per cert), perquè aleshores t'estas carregant els propis fonaments de la democràcia i deslegitimant, per exemple, totes les eleccions polítiques realitzades d'un temps cap aquí. I encara s'hi val menys agafar-se com a un ferro roent al 66% que marquen els Estatuts, i amb el que Núñez va voler blindar-se, per exemple, dels atacs de Laporta. Tot plegat és d'un baix nivell que fa feredat, i aquí van començar els meus dubtes sobre la idoneïtat de l'actual president del Barça com a futur candidat polític.

.

És per això que vaig decidir fa temps que no votaria cap candidatura continuista. És per això, i per la seva trajectòria, que m'havia decantat per Ferran Soriano. I és per això que, quan entremig del desgavell dels continuistes, Soriano es veu obligat (sospito que no ha estat de bon grat) a renunciar a la seva candidatura, jo em quedo del tot desubicat. No em convenç Rosell. Hi ensumo coses estranyes, com les ensumo en Laporta de la moció de censura ençà. Medina em sembla un bon jan sense cap opció. El recorregut polític de Benedito no m'agrada, i de Guixà només sé que porta el mateix cognom que un antic metge del meu germà.

.

Quan l'era Núñez, a banda de recolzar la moció de l'Elefant Blau, vaig anar a votar a totes i cadascuna de les eleccions presidencials. Eren unes eleccions senzillíssimes: es presentés qui es presentés contra Núñez, jo el votava. Era tan urgent fer fora el personatge que permetia que, força anys després de finalitzat el franquisme, el Barça fos una de les poques institucions catalanes que encara funcionaven "a la manera anterior", que hauria votat un pal d'escombra. En alguna ocasió (Sixte Cambra) el pal el rebíem els votants, que vèiem com el candidat derrotat s'afegia a la Junta del guanyador. Avui sabem que és possible que Soriano s'incorpori a alguna altra candidatura. Ja no serà el mateix.

.

Tot plegat començo a plantejar-me la possibilitat de fer allò que no faig des d'alguna votació de la mal anomenada "transició", quan et prenien el pel en forma d'urna: no anar a votar. Em preocupa, va contra la meva pròpia naturalesa, però vés a saber...

.

A VEURE SI ENCARA M'HAURÉ D'ABSTENIR!