Parlament de Catalunya. Arriba una delegació de ciutadans nicaragüencs, de l’ètnia miskito, que vénen a estudiar com ens ho fem aquí per mantenir viva la cultura autòctona. De manera especial, volen analitzar els mètodes de normalització lingüística que s’apliquen a Catalunya, per valorar la possibilitat d’adaptar-los a la seva realitat. Recordem que els miskitos tenen una llengua pròpia, diferent del castellà, en greu perill de supervivència. El màxim càrrec del Govern català que els acompanya, David Minoves, director de l’Agència Catalana de Cooperació, se’ls adreça en català. Com que –evidentment- no el saben, es fa ús del servei de traducció simultània, els costos del qual corren a càrrec del propi Parlament. Com que el servei inclou, pel mateix preu, una traducció d’anada i tornada, i com que les dues persones que tradueixen han de complir amb la seva feina, la traducció es fa també del castellà al català. Lògicament, en aquell moment precís ningú no es posa els cascos.
Fins aquí la cronologia dels fets. Avui, els carrers de Catalunya són plens dels fragments de la roba de tantes i tantes vestiduras esquinçades. Els de sempre han posat el crit al cel, acompanyant-los, al Parlament mateix, d'actuacions d'hipotètic desgreuge envers una gent que mai no es va sentir agreujada. Ells són els moderns, els cosmopolites. Nosaltres els mal educats, els troglodites. Tant li fa. Sabeu què us dic? Que em nego a rebatre coses elementals, que repugnarien la intel·ligència de qualsevol persona... intel·ligent.
Ja va essent hora que ens decidim a caminar amb el cap ben alt, a no demanar perdó per ser, simplement, nosaltres. En ocasions així és quan hom agraeix disposar d’un idioma de tantes i tan variades possibilitats. Perquè, per finalitzar aquest post, només se m’acut acabar com l’he començat. Això si, amb traducció simultània (al títol): A fer la mà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada