És el nostre gran pecat. El crim de lesa pàtria pel qual se'ns vol esborrar de la capa de la terra: hem fet Montilla president.
Tant li fa que rebutgem l'argument de les poltrones explicant que amb Convergència n'hauríem tingut encara més: hem fet Montilla president.
Tant li fa que expliquem que no teníem cap ganes d'acabar com el País Basc, amb la ciutadania dividida en dos i observant-se de cua d'ull: hem fet Montilla president.
Tant li fa que els antics immigrants dels anys 60-70, veient com un dels seus podia arribar al càrrec més alt de la política catalana, hagin començat a sentir aquesta com una cosa que també els implica a ells: hem fet Montilla president.
Tant li fa que molts catalans castellanoparlants, davant l'exemple del seu President, s'adonin qe ells també poden fer el pas: hem fet Montilla president.
Tant li fa que no vulguem enganyar la gent venent una impensable majoria de 68 diputats independentistes i la conseqüent proclamació unilateral d'Independència per a demà passat: hem fet Montilla president.
Tant li fa que expliquem, del dret i del revés, que un Referèndum per la Independència faria que el resultat fos considerat per la ciutadania com una cosa pròpia: hem fet Montilla president.
Tant li fa que el PSC hagi entrat en flagrant contradicció amb el PSOE: hem fet Montilla president.
Tant li fa que molts votants del PSC no suportin la postura dels seus 25 diputats a Madrid: hem fet Montilla president.
Tant li fa que l'actual president de la Generalitat parli de desafecció al cor mateix de l'imperi: hem fet Montilla president.
Tant li fa que l'actual president de la Generalitat s'assembli a l'antic ministre d'Indústria com un ou a una castanya: hem fet Montilla president.
Tant li fa que en el cas de la presidència de la Generalitat l'hàbit sí que faci al monjo: hem fet Montilla president.
Tant li fa que si no hi hagués hagut aquest President n'hi hauria hagut un altre amb prou interessos compartits amb l'oligarquia espanyola com perquè no es notés cap diferència: hem fet Montilla president.
Tant li fa que hàgim dit per activa i per passiva que la política catalana ha de fer un pas endavant, que l'estratègia ha de ser una altra, i que per tant no hi haurà més tripartits: hem fet Montilla president.
Tant li fa que hàgim posat la primera pedra per carregar-nos les províncies espanyoles, cosa que mai ningú no havia gosat abans: hem fet Montilla president.
Tant li fa que hàgim aprovat una llei del Consum que garanteix com mai els drets de la ciutadania, també els lingüístics: hem fet Montilla president.
Tant li fa que hàgim aprovat una llei de Consultes Populars, que va estar a punt de facilitar-nos un Referèndum (si altres no s'haguessin arronsat) i que ens el tornarà a facilitar la propera legislatura (si altres no s'arronsen), cosa que mai ningú no havia gosat abans: hem fet Montilla president.
Tant li fa que hàgim blindat la immersió lingüística a la llei d'Educació, cosa que mai ningú no havia gosat abans: hem fet Montilla president.
Tant li fa que hàgim aprovat una llei d'Acollida que garanteix l'aprenentatge del català per part dels nouvinguts, cosa que mai ningú no havia gosat abans: hem fet Montilla president.
Tant li fa que hàgim aprovat una llei del Cinema gairebé definitiva, que ens garantirà a partir de la seva aplicació la visió en català de totes les pel·lícules que vulguem (com si fóssim un país normal), cosa que no només ningú no havia gosat abans, sinó que fins i tot aquells "nacionalistes" que no ho havien gosat han posat el crit al cel en contra d'una suposada imposició del català: hem fet Montilla president.
Tant li fa que la idea de la Independència s'hagi escampat entre la ciutadania com no ho havia fet mai de 7 anys en enrere: hem fet Montilla president.
Tant li fa que no-independentistes habituals es plantegin seriosament la Independència com a solució per millorar la seva vida quotidiana: hem fet Montilla president.
Tant li fa que molts dels que abans només se sentien espanyols ara se sentin també catalans: hem fet Montilla president.
Tant li fa que molts d'aquests que se senten espanyols i catalans alhora no sàpiguen què votarien a l'hora del Referèndum, que acceptin la idea de la Independència com a una idea més, tan vàlida com qualsevol altra: hem fet Montilla president.
Tant li fa que ensumem en certs ambients una certa ferum a racisme, a intransigència, a fonamentalisme nacionalista antiidependentista perquè Catalunya té un President d'origen andalús: hem fet Montilla president.
Tant li fa que Montilla president hagi hagut d'assumir unes polítiques sobiranistes que si hagués governat el seu partit en solitari, el primer partit de l'oposició en solitari, o ambdós partits en coalició no s'haurien dut a terme mai: hem fet Montilla president.
I sobretot, sobretot, tant li fa que argumentem, quan algú es queixa que hem fet Montilla president, les línees de l'estratègia política que hem considerat més adequada. Tant li fa que provem de dur el debat al terreny de les idees. Tant li fa que demanem que se'ns ofereixin arguments raonats, d'aquells que encara que no hi estiguis d'acord has d'admetre que tenen base. Fem el que fem, expliquem el que expliquem, la resposta és sempre la mateixa: "Tot això no són més que excuses. Heu fet Montilla president!"
Per tant, sabeu què us dic? Que ja en tinc prou. Que seguiré responent cada cop que em senti insultat, però que renuncio a intentar explicar res a algú que d'entrada es nega a fer el més mínim esforç no ja de comprensió, sinó simplement d'escoltar el que li diuen. No penso perdre ni un segon de campanya esmerçant esforços en inutilitats. Em dedicaré, això sí, a explicar el projecte d'Esquerra Repulicana de Catalunya a la bona gent disposada a escoltar encara que no pensi com tu. La resta és perdre el temps.
I a l'hora de la veritat, ja parlaran les urnes. I més endavant palarà la Història, que estic convençut que entendrà perfectament, ella sí, per què hem fet Montilla president.
8 comentaris:
Ben segur que en Montilla i el PSOE us agrairan que hagueu fet presidents a dos del PSOE. En Carod ja es prepara per ser diputat a Brusel·les. A tu que t'ha tocat a la rifa de favors dels sociates espanyols? Quines son les teves trenta monedes?
Home, ara no sabria dir-te si al post n'hi he posat 30, de motius, o si no hi arriben, però com a mínim crec que he donat arguments. Evidentment, tothom és lliure d'opinar el que vulgui i no estar-hi d'acord. Tampoc no crec que estiguem en possessió de l'única veritat, però hi insisteixo: jo, si mé no, intento raonar-ho. Tu, a banda d'una referència bíblica més o menys ocurrent -poquet, perquè la comparació amb Judes està massa vista- no veig que facis ni una sola aportació al debat. També és el que dic al post: malauradament, ja hi estem acostumats...
Vols una aportacio al debat? Doncs aqui la tens: Heu fet president a un fulano que diu que la independencia es decadencia. No esta malament per algu que ha fruit i sembla que encara freuix del suport dels indepndentistes de ERC. El vostre soci pensa que sou la decadencia.
El "nostre soci", benvolgut RRE, veu que és a punt de fotre's una patacada monumental, i pretén retornar als quarters d'hivern, recuperant el "vot PSOE" amb Corbacho al capdavant. El "nostre soci", benvolgut RRE, no s'adona que com que el Govern que és a punt de deixar ha fet polítiques molt més sobriranistes que les dels els 23 anys de CiU, probablement ja no serà a temps de recuperar aquest vot, que en gran part l'haurà abandonat (vet aquí un altre servei d'Esquerra). Però no em treu la son: és problema seu i ja s'ho trobaran a les urnes. En canvi, vet aquí una cosa que mai no farem nosaltres: estem convençuts del que hem fet, estem convençuts que l'estratègia ha donat fruit, estem convençuts que la perspectiva històrica demostrarà que és el que calia fer, i no perquè les enquestes diguin que baixem (que cada cop ho diuen menys), renegarem del que hem fet, sinó que ho defensarem amb la cara ben alta. I per cert, ahir vaig escoltar com algú, en una roda de premsa, deia textualment: "els pobles entren en decadència quan no tenen llibertat". Saps qui va ser? Doncs el conseller Tresserras. És clar que tot això, benvolgut RRE, et deu entrar per una orella i sortir per l'altra. Com dic al post, "hem fet Montilla president", i això és l'únic que sabeu o voleu veure...
Molt bé l'article.
Algun dia, penso, es valorarà el paper que ha fet ERC en aquests 7 anys. Un paper, ple de cagades i burrades, però també ple d'encerts estratègics que han ajudat a canviar-ho tot d'arrel.
Entenc que hi hagi votants d'ERC decebuts. Però que diguin que s'han venut per quatre llenties i no valorin el que han promogut... és força injust, però què hi farem!
Em presento. Votant d'ERC a totes les eleccions des que tinc dret de vot. Aquestes eleccions trencaré la meva (auto)disciplina de vot. I no pas perquè fessiu de Montilla una persona molt honorable, vas errat. Jo no votaré ERC perquè em sento enganyat. I només llegint les futileses que dónes com a raons, me n'adono del nivell de prepotència que ronda per ERC. M'explico per parts:
En primer lloc, és impossible que tot el que contes sigui part d'una estratègia d'ERC de fa 7 anys. O bé teniu un clarivident premonitori al consell nacional, o bé heu improvitzat sobre la marxa, i ara intenteu lligar com a part d'una estratègia.
En segon lloc, em sembla que fas una lectura esbiaixada de la realitat. Diem les coses pel seu nom. Les esquerres van reeditar el tripartit perquè no podien suportar que CiU tingués l'honor de desplegar el nou estatut. Això explica perquè hi ha declaracions del Sr. Puigcercós just després de les eleccions del 2006 dient que prioritzarien les polítiques d'esquerra deixant el tema sobiranista com a tema de futur i de llarg termini. Perquè remarco el després? Perquè si ho hagués dit abans, gent com jo no l'hauria votat. Però amb aquesta acció, va enganyar el seu electorat. Ara, que pensava que amb les bonances de la cornucòpia anomenada Estatut tot s'oblidaria....
El que anava dient, encegats per poder-se penjar les medalles el desplegament de l'Estatut, el tripartit es va refer. El que no s'esperaven les esquerres (al clarivident se li va passar per alt) era la sentència del Tribunal Constitucional, que va canviar radicalment les coses. No cal dir que la major part de lleis que has mencionat, seran paper mullat. Tanta feina per no res.
(CONTINUA)
En tercer lloc, la crisi econòmica. Les esquerres, fundadores del nou Estatut, van dir blat abans que fós el sac i ben lligat. Començaren a gastar diners en inversions pensant que tot això ja se sufragaria amb el nou finançament del nou estatut. No sé si tothom se'n recorda, però els dos primers anys de tripartit hi havia molts ball de números. Tothom parlava de quans milions més d'euros augmentarien les arques de la Generalitat. Ningú sabia en quant, però hi havia unanimitat en el fet que amb el nou Estatut arribariven més diners. Bé, al final la cosa no ha estat tant com l'esperada, i ara és ben pal·lès el nivell d'endeutament de la Generalitat. I no em digueu que no sembla desesperat donar bons a un interès amb fons garantit del 4,75% (+ 3% pels banc), quan no hi ha cap banc que dóni aquest interès, ni amb fons de risc. I no em diguis que no és sospitós que es faci 1 mes abans de les eleccions.... tanta pressa per fer una decisió que ens costarà 200 milions d'euros en interessos, si la Generalitat és tant solvent? O potser no ho és tant, o potser falta liquiditat per poder pagar els deutes a curt termini.
En quart lloc, el terrabastall del qual parles, dubto que hagi estat TOT gràcies a ERC, encara que s'ha de reconèixer que hi ha posat llenya. Però, sincerament, l'espurna que ha encès el foc han estat les consultes independentistes (de titularitat popular) i la sentència del TC. I si ERC està satisfeta d'aquesta feina em sembla molt cínic. Perquè mai havíem tingut un atac tant frontal al nostre autogovern des de franco. Estem en un atzucac polític i social del qual ningú en veu la sortida.... ni tant sols els superherois d'ERC.
En cinquè lloc, ERC va començar la casa per la teulada. Perquè totes les lleis que ha aprovat el Parlament afavorint el català seran paper mullat i temps perdut d'aquí a pocs dies. Quina d'aquestes lleis passarà el filtre del TC? Fins i tot el TSJC ha començat a dictar contra les lleis de preferència del català basant-se en la sentència del constitucional.
En sisè lloc, quina va ser la reacció unitària de la cambra catalana a la sentència de l'Estatut? El PSC va entrar en contradicció amb el PSOE segons tu? Jo no sé en quin món vius però.....
En setè lloc, sembla que hàgiu fet Montilla president per a fer canviar de rumb el PSC. Que no teniu electorat i programa vosaltres? Que no teniu feina a casa vostra i amb els vostres votants com perquè hagueu de preocupar-vos de casa dels altres?
En podria dir més de raons, però em sembla que et queda clar perquè el que dius em sembla irrisori, ínfim, insignificant, efímer. Ara, al final del govern, ve el balanç. Bé, el balanç és que el País està en un atzucac nacional i d'autogovern, que no som una nació, que hem perdut solvència econòmica, que hem perdut competitivitat, que tenim una taxa d'atur envejable, i que els socis de govern no volen repetir mai més (per alguna cosa serà).
Amb la ràbia al cos: Vaig votar ERC. I amb la il·lusió al cor: No ho tornaré a fer més.
En tercer lloc, la crisi econòmica. Les esquerres, fundadores del nou Estatut, van dir blat abans que fós el sac i ben lligat. Començaren a gastar diners en inversions pensant que tot això ja se sufragaria amb el nou finançament del nou estatut. No sé si tothom se'n recorda, però els dos primers anys de tripartit hi havia molts ball de números. Tothom parlava de quans milions més d'euros augmentarien les arques de la Generalitat. Ningú sabia en quant, però hi havia unanimitat en el fet que amb el nou Estatut arribariven més diners. Bé, al final la cosa no ha estat tant com l'esperada, i ara és ben pal·lès el nivell d'endeutament de la Generalitat. I no em digueu que no sembla desesperat donar bons a un interès amb fons garantit del 4,75% (+ 3% pels banc), quan no hi ha cap banc que dóni aquest interès, ni amb fons de risc. I no em diguis que no és sospitós que es faci 1 mes abans de les eleccions.... tanta pressa per fer una decisió que ens costarà 200 milions d'euros en interessos, si la Generalitat és tant solvent? O potser no ho és tant, o potser falta liquiditat per poder pagar els deutes a curt termini.
En quart lloc, el terrabastall del qual parles, dubto que hagi estat TOT gràcies a ERC, encara que s'ha de reconèixer que hi ha posat llenya. Però, sincerament, l'espurna que ha encès el foc han estat les consultes independentistes (de titularitat popular) i la sentència del TC. I si ERC està satisfeta d'aquesta feina em sembla molt cínic. Perquè mai havíem tingut un atac tant frontal al nostre autogovern des de franco. Estem en un atzucac polític i social del qual ningú en veu la sortida.... ni tant sols els superherois d'ERC.
En cinquè lloc, ERC va començar la casa per la teulada. Perquè totes les lleis que ha aprovat el Parlament afavorint el català seran paper mullat i temps perdut d'aquí a pocs dies. Quina d'aquestes lleis passarà el filtre del TC? Fins i tot el TSJC ha començat a dictar contra les lleis de preferència del català basant-se en la sentència del constitucional.
En sisè lloc, quina va ser la reacció unitària de la cambra catalana a la sentència de l'Estatut? El PSC va entrar en contradicció amb el PSOE segons tu? Jo no sé en quin món vius però.....
En setè lloc, sembla que hàgiu fet Montilla president per a fer canviar de rumb el PSC. Que no teniu electorat i programa vosaltres? Que no teniu feina a casa vostra i amb els vostres votants com perquè hagueu de preocupar-vos de casa dels altres?
En podria dir més de raons, però em sembla que et queda clar perquè el que dius em sembla irrisori, ínfim, insignificant, efímer. Ara, al final del govern, ve el balanç. Bé, el balanç és que el País està en un atzucac nacional i d'autogovern, que no som una nació, que hem perdut solvència econòmica, que hem perdut competitivitat, que tenim una taxa d'atur envejable, i que els socis de govern no volen repetir mai més (per alguna cosa serà).
Amb la ràbia al cos: Vaig votar ERC. I amb la il·lusió al cor: No ho tornaré a fer més.
Publica un comentari a l'entrada