CANVIO DE CANDIDAT

Ja, ja sé que havia dit una altra cosa, però si ens creiem que les campanyes electorals tenen alguna utilitat, hem d'admetre que es poden produir aquestes situacions. Fins i tot vaig donar la meva signatura a en Marc Ingla, provant de ser conseqüent amb el que pensava. Després, he escoltat tranquil·lament els quatre candidats.

A en Jaume Ferrer, ho sento però no me'l puc creure. Se'l veu massa impostat, massa forçat. I sabent el que tothom sap, que ha hagut d'empassar-se molts gripaus per ser on és, resta el dubte de què més estarà disposat a empassar-se si esdevé president.

D'en Rosell, aquell que vol "parlar igual aquí que a Badajoz", ja n'he dit el que n'havia de dir en altres posts. Ara, acabada la campanya, afegeixo a aquella por la de posar al capdavant del Barça algú que es dedica als "negocis", l'única cosa que treus en clar quan el sents parlar. No vull un Florentino al capdavant del club.

Ingla em segueix caient bé, però no és Soriano i se li nota. El càrrec de President de Barça és, com diu el tòpic, un dels tres més importants de Catalunya juntament amb el de President de la Generalitat i el d'Alcalde de Barcelona. I no està clar en quin ordre... Al meu anterior post seguia apostant per ell, però, ho he de confessar, una mica ja per inèrcia, per mantenir el que havia dit. Ahir vaig seguir fil per randa el debat de TV3, i ho puc dir ben clar: malgrat els seus innegables mèrits, no votaré Marc Ingla. És un candidat que aspira a un lloc que no està fet per a ell.

Suposo que després del que acabo d'escriure, i veient la fotografia que il·lustra el post, ja ho heu deduït: demà, el meu vot serà per l'Agustí Benedito. Pel seu "savoir faire", per la seva proximitat, per la seva innegable habilitat per a l'oratòria i, el que és més important, per fer preguntes, observacions i aclariments clars, concrets i entenedors -que és el que busca la gent-, tot evitant els discursos buits i retòrics que estem tan acostumats a sentir. La terna Ferrer - Soriano - Ingla, en canvi, esdevé un pel embafadora, una mica forçada, excessivament prefabricada. Votar Benedito equival a obrir les finestres de bat a bat, perquè corri l'aire fresc.

Benito donarà la sorpresa, ja ho veureu. No sé si aquesta serà completa, és a dir si guanyarà, o si serà nomès una mitja sorpresa i quedarà segon. Però és que fins i tot en aquest cas, a tots plegats ens anirà molt bé disposar d'una alternativa. Estic convençut que si guanya qui diuen tots els pronòstics que guanyarà, molt abans que hagin passat els 6 anys estarem suspirant per un canvi. I Agustí Benedito pot ser aquest canvi.

Fins demà!