CiU: SOBIRANISME PER A SOBIRANISTES (i prou)

Això, suposant que sigui cert. Suposant que una força política que pretén esmenar la llei del cinema “perquè hi ha un excés d’imposició” pugui ser considerada realment com a sobiranista. Però vaja, diguem que sí, que són, alhora, “gent d’ordre” i sobiranistes. En aquest cas, però, haurem d’admetre que a més de sobiranistes són excloents. No en el sentit tradicional, aquell que podríem resumir en la màxima “excloc pertànyer a cap altra nació que a la meva”. No. El sobiranisme de CiU és excloent en el sentit que només adreça el missatge als convençuts, a aquells que ja són sobiranistes. Es tracta de viure en una bombolla, de seguir amb aquella tan pujoliana identificació del partit amb el país. De considerar que tot aquell que no és sobiranista d’origen no pot formar part d’un projecte col·lectiu de futur. De partir el país per la meitat, vaja. En última instància, d’arribar a la situació del País Basc, on cada cop sembla més remota la possibilitat d’estructurar ”un sol poble”

Darrerament han sovintejat les declaracions de dirigents de CiU posant en qüestió l’independentisme d’Esquerra. Si ho fóssim realment, diuen, no hauríem fet ni els dos tripartits ni, especialment, Montilla President. Jo, si us he de ser franc, començo a estar-ne una mica cansat, d’explicar sempre el mateix. Però tant li fa, la política ja ho té, això. Som-hi, doncs, un cop més:

- Fer Montilla President és la manera més clara de visualitzar la igualtat d’oportunitats entre catalans autòctons i arribats de fora.
- Fer Montilla President és la manera més clara de visualitzar que aquest país té voluntat real d’esdevenir un sol país, sense trencaments per raons d’origen ni ideologies.
- Fer Montilla President és la manera més efectiva d’aconseguir que el votant del PSC d’origen espanyol senti la política catalana com una cosa pròpia.
- Fer Montilla President és la manera més efectiva d’aconseguir que el partit polític PSC avanci en la seva diferenciació del PSOE. Mai, ni en els temps de Raimon Obiols, els dirigents socialistes catalans no havien dit les coses que ha dit Montilla.
- Fer Montilla President és una gran manera d’avançar en la desafecció envers Espanya. L’avís de Montilla que “hi ha perill real de desafecció” ha fet, en aquet sentit, molta més feina que totes les proclames independentistes juntes.
- Fer Montilla President és la millor manera per –en paraules de Joan Puigcercós- “cosir el PSC al país”. En aquest cas, l’hàbit sí que fa al monjo.
- Fer Montilla President és la millor manera d’assegurar que un hipotètic PSC a l’oposició no pugui fer marxa enrere i tornar a anteriors posicions marcadament espanyolistes.
- Fer Montilla President és la millor manera d’evitar un possible trencament de la societat catalana. Perquè la independència només arribarà de la mà d’una majoria social. I en aquest cas, cal garantir que els seguidors de Montilla, com a mínim, no s’hi mostraran en contra.
- Fer Montilla President és, també, una manera com una altra de visualitzar que no hi ha una alternativa sobiranista majoritària que, a més, interpreti el País com un tot, no només com la seva barraqueta (encara que l’anomenin “casa gran”).

Amics convergents em diuen que “ho pagarem car”, i que començarem a pagar a les eleccions catalanes del 2.010. És possible, no sóc futuròleg i tot i que estic convençut dels bons resultats d’Esquerra, és innegable que unes eleccions sempre comporten un cert grau d’incertesa. Però fins i tot en el cas que els meus amics tinguin raó, no em puc estar de recordar-los la màxima que un altre bon amic, en Pau Comes, esgrimeix sempre que pot: la regla de les tres “P”.

Primer és el País. Després, el Partit. I per acabar, i només llavors, els interessos -de la mena que siguin- de les Persones que l'integrem. Sé que a alguns els sonarà romàntic, i a d’altres potser fals. Però és que jo, sabeu?, encara crec en la Política. Així, en majúscules. I el que ningú no em podrà negar és que les tesis d'Esquerra, les tesis que Esquerra ha posat enmig del debat polític, estan avançant de manera considerable. Que ho segueixin fent o no de la mà d'Esquerra dependrà, en gran part, de nosaltres mateixos, els militants, i de la capacitat que tinguem per explicar coses que crec que són prou òbvies...