No en vaig parlar a l’anterior post perquè crec que mereix reflexió a banda, començant pel fet que no en tinc les dades generals, ni tan sols les osonenques, però sí les de Vic. El cas és que el passat dia 13 va anar a votar gairebé el 20% dels immigrants de la ciutat amb dret a vot. Una cinquena part! No sé què en pensareu, però jo ho trobo excepcional. Pel que té de significatiu i, en un sentit més literal, pel que té d’excepció. A Vic, on hem d’aguantar els representants “oficials” de la xenofòbia més dura, un nombre gens menyspreable de nouvinguts aposten no ja perquè el país vegi reconegut el seu dret a decidir, sinó directament perquè s’independitzi (perquè ningú no creurà que van votar que NO, oi?). Senyal que no devem estar fent les coses tan malament, senyors de la caverna.
Aprofundint una mica en el tema, val a dir que ha tingut un cert ressò mediàtic un comentari que vaig fer en una tertúlia televisiva, denunciant les males arts del cònsol del Marroc a l’hora d’intimidar els magrebins –jo parlava de Vic, però ho hauríem de fer extensiu com a mínim a Manlleu- perquè no anessin a votar. El cas Haidar els cremava a les mans, i no volien incomodar més del compte el govern espanyol. Ho sé de bona font, però en casos com aquest les fons, evidentment, no es diuen. Comentar només que em costa creure el baix percentatge de magrebins –amazigs especialment- que van anar a votar. Em costa creure que tanta gent activa com conec –a través, per exemple, del CNL- ni hagi fet el pas ni hagi empès els seus a fer-lo, si no és que hi ha darrere una causa de força major. Són coses a tenir en compte a l’hora de treballar prop d’aquest col·lectiu perquè, també ells, guanyin el seu particular dret a decidir.
En tot cas, des d’aquí, el meu modest homenatge al 20% de catalanes i catalans de la nova immigració que sí que van fer el pas. Acompanya aquest post una fotografia d’Adrià Costa (osona.com), on s’hi veu l’Eric Lartey fent la seva intervenció en un acte unitari que demanava, a Vic, el vot afirmatiu al referèndum. El meu reconeixement envers ell, i, personalitzats en ell, tots els Eric Lartey que es van mullar per nosaltres, que és el mateix que dir que es van mullar per ells. Gràcies, amics!
Aprofundint una mica en el tema, val a dir que ha tingut un cert ressò mediàtic un comentari que vaig fer en una tertúlia televisiva, denunciant les males arts del cònsol del Marroc a l’hora d’intimidar els magrebins –jo parlava de Vic, però ho hauríem de fer extensiu com a mínim a Manlleu- perquè no anessin a votar. El cas Haidar els cremava a les mans, i no volien incomodar més del compte el govern espanyol. Ho sé de bona font, però en casos com aquest les fons, evidentment, no es diuen. Comentar només que em costa creure el baix percentatge de magrebins –amazigs especialment- que van anar a votar. Em costa creure que tanta gent activa com conec –a través, per exemple, del CNL- ni hagi fet el pas ni hagi empès els seus a fer-lo, si no és que hi ha darrere una causa de força major. Són coses a tenir en compte a l’hora de treballar prop d’aquest col·lectiu perquè, també ells, guanyin el seu particular dret a decidir.
En tot cas, des d’aquí, el meu modest homenatge al 20% de catalanes i catalans de la nova immigració que sí que van fer el pas. Acompanya aquest post una fotografia d’Adrià Costa (osona.com), on s’hi veu l’Eric Lartey fent la seva intervenció en un acte unitari que demanava, a Vic, el vot afirmatiu al referèndum. El meu reconeixement envers ell, i, personalitzats en ell, tots els Eric Lartey que es van mullar per nosaltres, que és el mateix que dir que es van mullar per ells. Gràcies, amics!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada