ELS 2 DE MAIG

Són els que ens han fet ells. Els 2 de Maig. Nosaltres, però, els n'hi hem fet 6. Escric aquestes línies a quarts de 12 de la nit del dia 2 de Maig de l'any 2009. Acabo de tornar, amb el meu fill Gerard, de celebrar-ho pels carrers de Vic. Ja sé que en Guardiola ha felicitat el Madrid. Ja sé que s'ha de ser senyor. Ja sé que encara no hem guanyat res. I ja sé que hi ha qui diu que només és un esport. No obstant, jo no tinc cap necessitat de dissimular. Dedico aquest post a tota aquella gent - inclosos els qui ho pensen però no ho poden dir perquè han de ser senyors- per a qui el Barça representa el que representa i, sobretot, el Madrid representa el que representa. M'he llançat tan escopetejat al carrer que he oblidat l'estelada (la de l'estel vermell), però tant li fa. La suplia de tros la imatge d'en Puyol besant la senyera i elevant-la al cel de Madrid. Ja la prendré demà, quan tornem al carrer a celebrar la Champions del Vic d'hoquei (actualització: no ha estat possible, però cada cop ens hi quedem més a prop. Si l'any que ve la final és a Vic, serà una gran ocasió per celebrar el primer titol). Visca el Barça i visca Catalunya!