SÍMBOLS SÓN SÍMBOLS

És el que tenen aquests rotllos de la política, que sortosament queden de banda quan comença una final com aquesta.

Aquestes paraules, més o menys exactes, són les que va deixar anar en Pere Escobar la matinada passada, durant el programa especial que TV3 va dedicar a la victòria del Barça a la copa. Es referia, evidentment, a la xiulada a l’himne espanyol. Lamento discrepar de l’opinió d’un professional contrastat amb qui, a més, jugava a futbol de jovenet (no sabeu com m’agradaria recuperar un vídeo que vàrem gravar als passadissos d’un hotel d’Estepona, ciutat on participàvem en un torneig internacional de costellada, i que volia reproduir una pel·lícula de lladres i serenos).

No, Pere, no hi estic d’acord. Aquests rotllos no van quedar de banda durant la final. En tot cas, és evident que la gent es va dedicar a seguir el partit, però la confraternització que va tenir lloc entre les dues aficions durant tota la nit –els de l’Athletic aplaudint el Barça i els del Barça cridant Athletic, Athletic! al final del partit- no es va produir per casualitat. Les ràdios espanyoles vomitant bilis no van parlar per casualitat. TVE no va desconnectar del camp durant l’himne per casualitat, i encara menys va fer per casualitat la manipulació informativa més escandalosa que s’ha vist darrerament: durant la mitja part van demanar disculpes per la desconnexió, imputable a una errada humana, i van tornar a passar el moment de l’himne... sense ni un sol xiulet! Franco ho feia millor: garrotada seca, i llestos.

I sobretot, Pere, la xiulada no va ser per casualitat. Si un himne és un símbol –i això no crec que ho discuteixi ningú- xiular un himne també funciona com a símbol. El que significa cada cosa ja depèn de cadascú. Jo, en principi, no tinc res contra cap himne de cap país. Però quan sento –crec que era a la COPE- allò de si no les gusta esta competición que no la jueguen, he de recordar necessàriament que la juguem –com juguen alguns amb la selecció espanyola- perquè és lo que hay. I si no hi ha res més, és perquè ells no ens ho permeten. És en aquest sentit que aquell himne (i les autoritats que l'acompanyen), que per a alguns representa, com és lògic, la seva nació, per a mi representa l’opressió de la meva. I és també en aquest sentit que m’afegeixo de tot cor a la xiulada. Visca el Barça! Aupa Athletic!