Juqueras fora del faristol, adreçant-se a un lateral
Diumenge 24 de maig. Acte central de la campanya de les europees d'Esquerra. Palau de Congressos de Catalunya, sala de Cambra. Per necessitats del propi espai, es munta un escenari central i als quatre costats hi seiem els assistents. El faristol està encarat cap a un dels costats, el que podríem anonemar "frontal". Resultat? Hi ha qui veu la cara de qui parla, hi ha qui en veu el perfil, i hi ha qui, com va dir Carod-Rovira, li veu el mateix de la famosa fotografia Bruni-Leticia. Res a dir-hi, però: la televisió ens ha acostumat als mítings en aquest format.
Hi ha algú, no obstant, a qui allò no li va. Arriba el torn del candidat Junqueras. Surt amb un micròfon sense fils... i què fa? Abandona el faristol. L'ignora, encara que allí hi hagi escrit el seu nom. Per al candidat la gent que l'escolta és prioritària, i per tant es dedica a caminar amunt i avall de l'escenari, girant-se constantment cap els quatre costats. "Chapeau"!
Pot semblar un detall sense importància. És una actitud que no reflecteix cap programa ni ideologia... almenys en un primer nivell. En una segona lectura ens presenta algú assequible, cordial, humà. No n'explica la ideologia, però sí la confiança i proximitat. Qui actua així no t'enredarà. Chapeau" altre cop.
Estic convençut que demà, a l'acte de campanya que organitzem des de la Sectorial de Cultura al World Trade Centre de Barcelona, tindrem un altre exemple d'aquesta confiança i proximitat. I possiblement augmentat, ja que es tracta d'una conversa informal en la que el candidat estarà més a prop que mai de la gent. Hi ajudarà, a més, la personalitat del seu interlocutor, un altre que desprèn proximitat a dolls: el Conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras.
Estic segur que xalarem de valent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada