BATXILLERAT NOCTURN A OSONA

Document localitzat després d’un laboriós treball de recerca, allí on s’acostumen a localitzar aquestes coses.

Títol del document: Agent 328 E. M. / Rapport Nocturn Osona / Argumentari A / Destinatari 1 Consell Comarcal / Destinatari 2 Delegació Serveis Territorials / Top Secret.

Contingut del document:

A veure... a què ve, aquesta dèria d’anar a classe de nit? Quin secret ocult s’amaga darrere uns gustos tan exòtics? A saber quin es l’objectiu inconfès d’aquells i aquelles –ui aquelles, molt pitjor!- que es deleixen per passejar a hores intempestives per l’avinguda Olímpia de Vic? Si no hi ha res, allí! Si per no haver-hi no hi ha ni números, totes les adreces estan farcides d’s/n...! Verd, és el que hi ha. Verd, carreteres i alguna casa escadussera. Sí, i alguna que altra escola, ja ho sé. Perquè volen estudiar, diuen. Però si ja treballen! A bones hores, estudiar. Que haguessin fet la feina quan tocava. És molt fàcil, això d’exigir que et muntin les classes a mida. Que de dia penquen, diu? Doncs encara pitjor. Aniran morts de son, de nit.

És per a això que s’ha fet, la nit. Per a dormir. I per a una altra cosa, que probablement és el que alguns volen fer perduts entre els arbres. Perquè després no van a classe, sabeu? Després l’absentisme es dispara, sabeu? I no m’estranya. A qui li ve de gust empalmar jornada acadèmica amb jornada laboral, amb la d’atractius que té la fosca? O la lluna plena. Us imagineu què hauria passat si els poetes, en lloc de cantar la lluna, haguessin dedicat les hores bruixes a estudiar? On seríem, ara? I que no em surtin amb que no tenen cotxe. Si avui tothom en té, passats els 18! I ordinador. Perquè aquesta és una altra: que estudiïn a casa, recoi! Que no facin pagar a la societat la seva indecisió. I si tant hi insisteixen, carretera i cap a Manresa, que l’Eix a aquella hora és mig buit i s’ha d’amortitzar. A més, per a què creieu que serveixen, les capitals? En un moment en que tothom vol ser cua de ratolí, potser que tornem a reivindicar el majestàtic i ufanós cap de lleó. Ja n’hi ha prou de competitivitat! Ja ha passat, l’etapa de voler ser més que el veí. En un món globalitzat, cadascú té assignada una funció. La capital és la capital, i la resta hi són per alimentar-la i fer-la funcionar. O és que fins ara, per exemple, no havien d’anar a Vic a estudiar, els alumnes nocturns de Manlleu? Que no us desplaçàveu, ja? Doncs de què us queixeu?

Ensenyament presencial... que no sou prou grandets per estudiar a distància? No, és clar: a distància no es té l’excusa per dilapidar les hores golfes sota la volta estrellada. Que bonic, no? Ja us daré jo estrelles! Les de les carabasses que us endureu si no us voleu sacrificar pel país! Manresa, Granollers o Girona. I prou de queixes, que potser encara ens carregarem Girona i tot. Total, si la majoria de la gent viu al voltant de Barcelona... Cal un equilibri coherent del territori. Està molt bé que els de la cultura s’entestin a fer un “país en xarxa”. Que cada “x” quilòmetres hi ha d’haver un teatre, una sala polivalent o un equipament musical? Doncs que hi siguin. Però amb les coses de menjar no s’hi juga. L’ensenyament és una cosa molt seriosa, i demana una planificació coherent. A què ve tant d'enrenou, si amb prou feines arribeu a 150.000 persones? I no totes en edat d’estudiar, eh? I menys de nit. Quatre gats, absentistes i en edat de merèixer... on voleu anar a parar, amb aquests arguments? Batxillerat nocturn a Vic... serà possible?