A 3 DIES DE L'ANIVERSARI DE LA GENERALITAT

14 d'Abril, aniversari de la República. De quina República? Nosaltres pensem sempre en la Catalana, la que va proclamar Macià, però aquesta va durar ben poc. De fet, les paraules històriques de l'Avi, solemnement recollides en tant que proclamació oficial, i que han arribat fins els nostres dies en format d'arxiu sonor -proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica- són ja una suavització de les inicials, que ens han arribat també en diverses versions. Sembla que hi ha va haver una primera proclamació, coherent amb el seu pensament polític, que feia: proclamo l'Estat Català, que amb tota cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques. Posteriorment, les cròniques dibuixen diverses versions per a un segon pronunciament, la més estesa de les quals és: En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català, sota el règim d'una República Catalana que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d'Espanya llur col·laboració en la creació d'una confederació de pobles ibèrics. Com veiem, una suavització progressiva que va acabar com sabem, amb l'expressió "Estat Català" passant a millor vida.

Doncs bé: ni amb això no es va conformar el Govern Espanyol. Només 3 dies més tard, el 17 d'Abril, Madrid feia pujar tres ministres en un avió i els enviava cap a Barcelona. Després d'uns contactes que les cròniques qualifiquen de "tensos", Fernando de los Ríos i els catalans Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer pactaven amb el Govern català una sortida a l'atzucac en què allò s'havia convertit. I la sortida no va ser altra que la recuperació nominal de l'antiga Diputació del General, ara sota la fórmula de Generalitat de Catalunya.

El 17 d'Abril, per tant, és l'aniversari de la reinstauració de la Generalitat. Cada any, quan arriben aquestes dates, no puc deixar de sorprendre'm que la nostra màxima institució posi tant d'èmfasi en la proclamació d'una república que de "catalana" només se'n va dir durant unes hores, i obviï en canvi, sistemàticament, la commemoració del seu propi naixement.