A FER LA MÀ

Així, ben gros. Primer havia pensat titular la blocada amb un també enorme "Fills de puta", però he pensat que les putes no en tenen cap culpa. Els únics culpables són ells, aquests feixistes devorats per les arnes però que encara s'aguanten més o menys drets. Aquests imbècils que encara que tinguin carrera s'entesten a demostrar que estudiar no els ha servit per a res, com en el cas del llefiscós César Vidal, suposat historiador que deixa anar perles com aquesta, dita tot just el proppassat 2006:

Un valenciano que se considere catalán es como un judio que admirara a Hitler.

.

A ell dedico el títol d'aquest escrit, i amb ell a tots els franquistes que han gosat anar molt més enllà del que va gosar Franco. Sorprenentment, alguns d'aquests descerebrats ni ho saben, que són franquistes, però potser ha arribat l'hora que els ho fem entendre. És clar que si no tenen cervell, on collons els deuen entaforar, els raonaments civilitzats? Suposo que enlloc. Suposo que els deuen entrar no pel cervell sinó per la boca, i els baixen per les clavegueres del seu cos de rata per acabar fugint-los pel cul, i així van...

.

Jo estic per la reunificació dels Països Catalans, però això és només una opinió política, tan respectacble o criticable com qualsevol altra. El que no ho és gens, de respectable -però sí de criticable- és viure en ple segle XXI i fer mans i mànigues perquè una televisió no es pugui veure a pocs centenar de quilòmetres de distància. I encara més una televisió en la pròpi llengua! Ja, ja ho sé que ells diuen que són llengües diferents, i és en arribar a aquest punt que t'adones que no hi ha res a fer. Perquè una cosa és la política i una altra la ciència. Ciència d'estar per casa, elemental, de dos més dos fan quatre.

.

Però contra nosaltres tot s'hi val. I mentre nosaltres seguim amb la dèria de la pedagogia, ells segueixen amb la seva permanent i tossuda agressió. De debò, em sembla que ha arribat el moment de deixar la prudència enrere i dir les coses pel seu nom. Amb la cara ben alta. Som qui som. Som com som. No som qui i com volen que siguem.

.

Ja n'hi ha prou. Plantem cara. Des de la meva naturalesa de ciutadà de la Catalunya Vella, el cos em demana, simplement, engegar-los a la merda. Des de la meva naturalesa d'amic dels meus amics, però, prefereixo homenatjar-los amb la contundent i definitiva frase que encapçala aquestes indignades paraules:

.

A FER LA MÀ!