ISEGORIA

Un altre invent atenenc. En aquest cas, es tracta de la igualtat en el dret a parlar a l’àgora. I què és l’’Àgora”?: L’espai públic, l’indret on els ciutadans que tenen drets posen en comú la problemàtica de la ciutat i prenen decisions. Tots els ciutadans amb drets. Un procés clarament assembleari. Com els congressos d’Esquerra, vaja.

Ho he dit ja en algun acte de partit, i no em fa res repetir-ho: la teoria de l’assemblearisme és ideal. Tan ideal que no s’arriba a concretar mai en tota la seva extensió. Un partit en procés de creixement com el nostre, si vol seguir essent assembleari, s’ha de replantejar certes coses. I la logística no és la menys important. Quan siguem 30.000 militants -que els serem- on redimonis celebrarem els congressos? Una gran festa democràtica com aquesta no pot veure’s limitada per qüestions tan prosaiques com la tria de l’indret de celebració, que facilita l’assistència d’una part de la militància tant com complica la d’una altra part. Només hi ha una manera de superar aquestes i altres limitacions: tendir, tant com es pugui, al sufragi universal real. Assemblearisme, però de debò.

Tothom ha elogiat la primera part del procés congressual d’Esquerra, aquella en la que vàrem escollir president i secretari general. Es va afinar tant en l’organització que el sufragi universal es va veure no només respectat sinó potenciat com mai. Per què no ho apliquem, doncs, al procés sencer? Enmig de l’esclat de les noves tecnologies, que està clar que encara han d’anar a més, res no ens impedeix de celebrar un congrés assembleari descentralitzat. S’ha demostrat que la gent participa si se li posen les coses fàcils. Si ho pot fer des del costat de casa, per exemple. Així doncs, i preservant la litúrgia de la seu central del congrés, des de la que es presentarien els informes, es comunicarien els resultats de les votacions, es donaria acollida a la premsa...etc, res no ens impedeix pensar en una “macrovídeoconferència” estesa per tot el territori dels PP.CC., en la que tothom pogués intervenir en línia des de la seva seu comarcal. El dia 7 de juny vàrem ser objecte d’admiració i/o enveja. Podem seguir marcant camí. Hi pensem?

FOTO: Reconstrucció de l'Àgora d'Atenes el segle V a.d.c.