Avui mateix, el diputat de SI al Parlament de Catalunya, Toni Strubell i Trueta, ha escrit al seu blog un apunt amb el títol "Autonomisme o independentisme? República del sí o Independentisme de Si? Transcric, tot seguit, el seu article. I a continuació, la meva resposta al seu escrit. M'acullo a la seva convicció que "ens hem de respectar" per desitjar que l'intercanvi no representi cap obstacle en la nostra, crec, cordial relació.
L'ESCRIT DE TONI STRUBELL:
Cada dia que passa em produeix més ràbia l'actitud d'ERC davant les darreres converses per una candidatura independentista unida. Ens hem de respectar tots i entenc que no hem de desqualificar ningú. Sóc dels que he advocat que per sobre de tot no s'ha de fer sang i sempre facilitar les coses de cara a la imperiosa necessitat de fer una candidatura immensament exitosa l'any 2011. És el que necessita el país, no l'operació de clau interna que han fet ara. Penso que aquestes eleccions a les Corts de Madrid eren una excel·lent oportunitat per començar a exercitar muscle independentista, d'unir-nos per sobre de les diferències, i de començar a bastir una política que realment encari la creació d'una estat propi per a aquest país. Ja que sortim d'una jornada futbolística, penso en allò de l'autobús que els equips sense atac col·loquen davant la porteria perquè no marqui ningú. A la pràctica, ERC està impossibilitant l'estructuració d'una política independentista de debò en aquest país. O no és així? D'acord, els de SI hem de millorar. Però ERC ha de tallar amb moltes coses, replantejar-se l'essència mateixa del que significa la lluita d'alliberament d'un poble. Aquesta mai no pot passar per col··locar gent, per assegurar-se un lloc a l'empar del poder, i ja està. No pot haver format part d'un govern dirigit per un enviat de la metròpoli, com van fer amb Montilla (el defenestrador de Maragall) i després ni fer autocrítica. I de seguir, bàsicament, en la mateixa actitud. Han de fer autocrítica de debò i canviar de maneres. Han de rectificar moltes coses, moltes, per facilitar la desactivació de la seva praxi autonomista. Perquè autonomisme és el que han fet i fan. Autonomisme. Han fet com el coronel del Pont sobre el Riu Kwai, i han quedat embadalits davant la seva obra. Una obra autonomista. I ara no en saben renunciar perquè estan agafats per totes les bandes. Quan ho veuran? A Madrid només s'hi pot anar tenint les coses molt clares. I res del que veig en ERC, de moment, permet creure-hi. Esperem que les coses canviïn i que, finalment, vegin que anant de remolc de CiU i de la política del pacte fiscal, tot negant explícitament la possibilitat d'una consulta prèvia, no superaran mai la política del peix al cove que tant van criticar en CiU. Només faran el mateix que CiU, formant part del gran pastís de l'autonomisme que a a cada bugada va perdent llençols en favor d'Espanya. Companys i companyes d'ERC, quan reflexionareu de debò? Quan deixareu de ser un autobús davant la porteria on hem de començar a ficar gols? Algú ho havia de demanar.
LA MEVA RESPOSTA:
Cada dia que passa em produeix més ràbia l'actitud de SI davant les darreres converses per una candidatura independentista unida. Ens hem de respectar tots i entenc que no hem de desqualificar ningú. Sóc dels que he advocat que per sobre de tot no s'ha de fer sang i sempre facilitar les coses de cara a la imperiosa necessitat de fer una candidatura immensament exitosa l'any 2011. És el que necessita el país, no l'operació de clau interna que han fet ara. Penso que aquestes eleccions a les Corts de Madrid eren una excel·lent oportunitat per començar a exercitar muscle independentista, d'unir-nos per sobre de les diferències, i de començar a bastir una política que realment encari la creació d'una estat propi per a aquest país. Ja que sortim d'una jornada futbolística, penso en allò de l'autobús que els equips sense atac col·loquen davant la porteria perquè no marqui ningú. A la pràctica, SI està intentant impossibilitar l'estructuració d'una política independentista de debò en aquest país. O no és així? D'acord, els d’ERC hem de millorar. Però SI ha de tallar amb moltes coses, replantejar-se l'essència mateixa del que significa la lluita d'alliberament d'un poble. Aquesta mai no pot passar per recol·locar gent, per assegurar-se un lloc a l'empar del Parlament, i ja està. No pot comptar amb un exdiputat d'un grup parlamentari que ha donat suport al govern tripartit (i que ha estat, per exemple, el màxim autor dels canvis al logo d’ERC), o un ex vocal del CGPJ que només ha abandonat CiU quan ha perdut tota possibilitat de càrrec, i després ni fer autocrítica. I mantenir, bàsicament, una actitud obstruccionista. Han de fer autocrítica de debò i canviar de maneres. Han de rectificar moltes coses, moltes, per facilitar la desactivació de la seva praxi immobilista. Perquè immobilisme és el que han fet i fan. Immobilisme. Han fet com el col·leccionista de còmics de “L’escollit” (Samuel L. Jackson), i han quedat embadalits davant la seva obra (la descoberta de l’nvencible Bruce Willis), encara que sigui a costa d’una gran destrucció. Una obra immobilista. I ara no en saben renunciar perquè estan agafats per totes les bandes. Quan ho veuran? A Madrid només s'hi pot anar tenint les coses molt clares. I res del que veig en SI, de moment, permet creure-hi. Per això han decidit no anar-hi. Esperem que les coses canviïn i que, finalment, vegin que anant de remolc d’un fals radicalisme, tot negant explícitament l’existència d'opinions diferents a la seva, no superaran mai la política del gest gratuït de cara a la galeria, que tan bonic queda i tan pocs resultats dóna. Només faran el mateix que tants i tants pretesos independentistes que, amb el seu no fer i no deixar fer, acaben fent el joc a CiU i formant part del gran pastís de l'autonomisme que a cada bugada va perdent llençols en favor d'Espanya. Companys i companyes de SI, quan reflexionareu de debò? Quan deixareu de ser un autobús davant la porteria on hem de començar a ficar gols? Algú ho havia de demanar.
