dijous, 29 de setembre del 2011

EL LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA, EXEMPLE D'UNITAT NO FORÇADA


Tot procés d'alliberament nacional, o dit d'una altra manera, tota aparició -traumàtica o no- d'un estat nou, acaba de la mateixa manera: amb un front patriòtic. A l'hora de la veritat, de fer el pas decisiu, de cometre la " il·legalitat" definitiva, tothom suma. La immensa majoria, s'entén. Per això triomfa. Abans, però, cadascú tiba -o no- del carro com més bé pot o sap. Ja siguin de dretes o d'esquerres, acostumen a aparèixer partits que, o bé en solitari o bé en una suma que no acostuma a respondre únicament a raons patriòtiques, es posen al capdavant del procés alliberador. I quan els esdeveniments s'acceleren, quan tot s'alia per fer visible la gran oportunitat, el moviment s'amplia. Bildu és inequívocament d'esquerres i independentista. O, si voleu, exlusivament independentista... i exclusivament d'esquerres. Però quan arribi el pronunciament dfinitiu, és lògic pensar que els independentistes que hi ha al PNB també s'hi afegiran.

Avui, el lipdub per la independència ha superat el milió i mig de visites. Fins ara hi havia hagut dos moments destacats, en la història d'aquest vídeo: l'inicial, en el que a banda del fet anecdòtic de la superació del rècord mundial de participació, es van produir fets destacadíssims com ara que en només 2 dies va superar les 175.000 visites al youtube; i el mes de gener, quan es va arribar al milió de visites. Des d'aleshores la criatura marxa sola, i quan ja gairebé ni recordem que existeix, es planta en mig milió de visites més.

Tot va començar -la realització del lipdub, vull dir- amb una idea individual, d'algú que va pensar que seria una bona manera de promocionar internacionalment la causa independentista. Després, aquesta primera persona va reunir un grupet d'aproximadament dotzena i mitja d'integrants, que es va encarregar de l'organització. I finalment, gent arribada de tots els racons dels PP.CC. va convertir la idea en realitat.
Al grupet organitzador -es pot comprovar amb els noms que apareixen a la pàgina corresponent del facebook- hi havia militants de diversos partits independentistes, i altres activistes de militància social al marge dels partits. No obstant, en cap moment no es va planificar. No es va voler forçar la presència de gent d'aquest i aquell altre partit. Simplement, l'impulsor inicial va contactar amb un parell de persones més, aquestes amb altres... i així fins que es va completar el grup. Un bon exemple que la unitat no cal forçar-la, que vindrà sola. Després del 20N, a Madrid cadascú hi farà la seva feina, per això l'hauran votat els seus votants. Perquè malauradament encara no existeix cap contesa electoral on es voti "independència sí" o independència no". Ara bé, és d'esperar que quan hi hagi qüestions de temàtica estrictament nacional, quan els hàgim de dir que n'estem farts, ho farem tots alhora. Com en el lipdub. I si tot va com desitgem que vagi, si els esdeveniments de la política catalana continuen tan accelerats com els últims anys, si la confrontació amb Madrid es fa feliçment definitiva, ja treballarem totes i tots alhora. També com va passar amb el lipdub.
I una darrera observació: a allò que coneixem com la "societat civil", ningú no li ha de dir que ha de treballar plegada. Ni l'equip organitzador del lipdub ni la gent que en va ser protagonista no hi va arribar pel fet de pertànyer -o no- a un partit polític. Hi va arribar perquè volia, perquè vol, la independència. Sovint, cada vegada més, la societat va per davant de la política. I està bé que sigui així. Probablement, a l'hora de la veritat serà aquest mateixa societat la que esperonarà els polítics a unir-se. Però no vulguem forçar les coses. El lipdub va aparèixer de manera natural. El moment de la independència també arribarà de manera natural. Sense forçar res. Perquè una unitat forçada no és unitat. És, simplement, comèdia.

1 comentari:

Jordi Dorca ha dit...

Ens esperen uns dies interessants. Sobretot a partir del novembre. Per veure-hi clar, vaja.