CONVERSA FICTÍCIA, PERÒ POSSIBLE

- Estic en contra de la política tal i com està muntada. De la política i dels polítics.

- T'entenc. A mi, veus?, m'agrada. És cert que hi ha polítics que la desprestigien, però crec que la majoria actuen de bona fe. Però t'entenc. I comparteixo algunes de les teves crítiques. Per cert, on vas ara?

- Al Parlament.

- Ah... i com és això?

- Hi vaig pel ple dels Pressupostos. Perquè no estic d'acord en com distribueixen els diners.

- Vols dir que hi vas a protestar?

- No, vaig a impedir que els diputats puguin entrar-hi.

- Ja, com que estàs en contra de la política...

- No, no és una simple queixa... volem evitar que hi hagi quòrum, i així no podran fer-ne l'aprovació prèvia.

- Així, vols dir que pretens intervenir directament en el ple? No dius que estàs en contra de la política?

- Per això ho faig. Per mostrar que hi estic en contra.

- Per mostrar que hi estàs en contra entres en el joc? Perquè si utilitzes la normativa del Parlament, d'alguna manera l'estàs acceptant...

- Jo no ho veig així. Jo sóc partidari de la democràcia real.

- M'ho expliques, si us plau?

- I tant. Un dels punts essencials és l'assemblearisme. Ho debatim tot en asssemblea. Escoltem els pros i els contres de tothom, i votem. Democràcia directa, del poble i per al poble, però des del poble, no des de cap tribuna allunyada d'ell.

- Ja ho entenc... com allò d'aixecar el campament de la plaça Catalunya, no?

- Sí, però allò és diferent. Jo hi segueixo acampant.

- Com pot ser?

- És que no hi estic d'acord, en això de marxar. No és el moment. Si ho fem, afeblirem el moviment.

- Però l'assemblea...

- El poble és sobirà. Jo sóc sobirà.

- Escolta... saps què?... potser t'interessaria... t'ho dic per experiència... hi ha partits polítics, saps?, on tot es decideix per assemblearisme... les bases arriben a canviar fins i tot les decisions de la direcció... no, no posis aquesta cara... crec que potser t'agradaria... pensa que no es diferencia tant del que està passant a la plaça de Catalunya... si algú discrepa del que ha dit l'assemblea, munta una escissió, i llestos...

- Ja... sí, no està mal pensat... però jo... el meu cas és diferent...

- I per què?

- És que jo estic indignat.

- Ah. Aleshores, callo.