divendres, 31 de desembre del 2010

QUE TINGUEU UN GRAN 2011!

En dies com avui, un no sap què dir sense caure en el tòpic. Deixem, doncs, que ho digui un dels grans: des d'Osona, i acompanyat de les paraules -desencisades, realistes, optimistes potser? d'un poeta osonenc... MOLT BON ANY PER A TOTHOM!


Ara que l'any s'acaba

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

Miquel Martí i Pol

5 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Sí, aquí el poema traspua desencís, gairebé derrota.
El final em recorda molt Vinyoli. També pel ritme.
Bon 2011.

Anònim ha dit...

Per fi quelcom interessant a "amb la ràbia al cos", Felicitats !

Josep M. Diéguez ha dit...

Si és el primer que et sembla interessant del blog, benvolgut/da anònim/a, vol dir que el llegeixes habitualment, si no no podries dir-ho. Una absurda manera de perdre el temps, llegir el que no t'interessa, no trobes? En fi, sigui com sigui... bon any!

Anònim ha dit...

Ja no recordava que havia deixat aquest comentari. Com vols que no ho llegeixi sent familia ?

Josep M. Diéguez ha dit...

Hola,"familiar" desconegut. Després de 4 mesos, m'adono de la teva resposta. Dubto que arribis a llegir mai la meva contra-resposat, però per si de cas... No m'ho crec.