DUES IDEOLOGIES I UN SOL MECANISME

Avui oblidaré per uns instants les reflexions que he fet en altres escrits sobre els interessos que poden haver-hi en l'aparició de determinades forces polítiques noves en l'àmbit de l'independentisme, tant per part d'alguns dels seus dirigents com de tercers partits als quals pot beneficiar aquesta aparició. Avui em centraré en el mecanisme que ha mogut tant alguns altres d'aquells dirigents -els de "bona fe", en podríem dir-com el segment de la població (més o menys ampli, que això ja es veurà) que ha decidit votar-los. Per fer-ho, però, utilitzaré abans l'exemple d'un partit ja existent i força allunyat de l'independentisme: Ciutadans. De seguida veureu per què. Fem una mica d'història recent?

.

1. Novembre del 2006: Ciutadans obté 3 escons a les eleccions al Parlament de Catalunya. Els ocupen els diputats Albert Rivera, José Domingo i Antonio Robles.

2. Maig del 2009: José Domingo abandona Ciutadans, però segueix com a diputat al mateix grup al que pertanyia, el Mixt, tot i que des d'aquell moment anirà "per lliure".

3. Setembre del 2009: Antonio Robles, que també havia deixat el partit el mes de maig, retorna l'acta de diputat i abandona el Parlament. Es presenta com a cap de llista del partit de Rosa Díez (UPyD) a les eleccions d'enguany. Serà substituït per Carmen de Rivera.

.
Resumint, que Ciutadans ha saltat pels aires durant aquesta legislatura. Els “intel·lectuals” que hi havia darrere del projecte se n’han anat allunyant, i els membres del grup parlamentari, per motius que ara a nosaltres no ens interessen, han acabat barallats tots amb tots. Si hi afegim que el seu capteniment a la cambra ha esdevingut radicalment monotemàtic –només els ha interessat el tema de la llengua- el més lògic seria pensar que el seu electorat, o bona part d’ell, se n’haurà acabat cansant i els abocarà a la desaparició. Fins i tot considerant que els qui els van votar buscaven exactament això, el conflicte lingüístic, és evident que un partit que demostra tan poca seriositat no és recomanable per aconseguir cap objectiu, sigui quin sigui. Doncs bé, resulta que malgrat tot això, les enquestes indiquen que no només no desapareixeran, com molts havíem arribat a creure, sinó que ni tan sols no baixaran i fins i tot és possible que obtinguin algun escó més. Per què? N'aventuro una explicació.

.
No podem caure en l’error fàcil de dir: ciutadans = intolerants lingüístics = fatxes = extrema dreta. No, les coses no són tan senzilles. Un repàs a les votacions que han tingut lloc al Parlament ens demostra que quan no troben la manera de ficar-hi la qüestió lingüística per enmig, Ciutadans té tendència a votar favorablement les lleis que representen alguna millora social. El mateix Robles va marxar del partit en desacord amb un pacte electoral per a les europees amb la formació Libertas, clarament de dretes, i Domingo és un ex militant del Partit dels Treballadors. Ells dos, com molta de la gent que els va votar, són uns genuïns integrants de les files del que podríem anomenar "Esquerra espanyola tradicional". Una esquerra tirant a dogmàtica i amb un clar enquadrament espanyolista, que a Catalunya, durant molts anys, s'ha vist representada -i ben representada- pel PSC.

.

Els últims 7 anys, però, les coses han canviat. Com ja he dit en alguna altra ocasió, les polítiques del Govern de la Generalitat durant les dues darreres legislatures han tingut un caire marcadament sobiranista, sobretot pel que fa a la construcció d'un corpus legislatiu que canvia des de la base l'estructura de l'Administració catalana i la posa en la via de l'Estat propi. I el sector més espanyolista del votant del PSC no ho ha paït. Directament, s'han sentit traïts. I molts d'ells s'han refugiat -i seguiran fent-ho- en Ciutadans. Si només els mogués la qüestió lingüística no els calia anar a buscar el partit de Rivera. Amb el PP, que en aquest tema pensa exactament igual, en tenien mes que suficient. Però és que ells són gent d'esquerres. Fonamentalment, doncs, és l'esquerra espanyola dolguda i desenganyada, l'esquerra espanyola nacionalista, l'esquerra espanyola més essencialista, aquella que converteix el seu espanyolisme en ideologia, la que ha encimbellat Ciutadans. I això no hi ha Corbacho que ho arregli.

.

A Esquerra Republicana de Catalunya li ha passat exactament el mateix, tot i que òbviament en una altra direcció. Hi ha una esquerra independentista essencialista, una esquerra que ha convertit l'independentisme en ideologia, que es mou per paràmetres estrictament identitataris (nacionalistes) i que no ha paït el pacte amb el PSC. Especialment el pacte amb en Montilla. Tant li fa que la política que s'hagi dut a terme no sigui espanyolista sinó tot el contrari. Tant li fa les lleis que s'hagin pogut aprovar. Tant li fa que els objectius de l'independentisme s'hagin obert pas en la societat catalana com mai abans, tot i comptar amb poc més del 14% del suport electoral. Un nacionalisme esdevingut ideologia no acceptarà mai, perquè el seu ADN no ho suporta, que es pacti amb un espanyol d'Iznájar. S'ha governat amb el suport d'una colla de xarnegos espanyols, i això l'independentisme essencialista no ho admet sota cap concepte. De la mateixa manera que l'espanyolisme essencialista, esdevingut també ideologia, no pot acceptar de cap de les maneres que els que considera "seus" facin política de la mà dels independenstistes.

.

Dues ideologies diferents, mogudes pel mateix mecanisme. En un cas, va provocar ja fa 4 anys l'aparició de Ciutadans. En l'altre, acaba de provocar l'aparició de Reagrupament i Solidaritat, que són a Esquerra el mateix que Ciutadans és al PSC.