De què? Doncs la veritat és que no ho sé ben bé. El que si que sé -i amb força precisió- és que les finances de la Generalitat són al límit del col·lapse. I no ens podem estar endeutant eternament. Dit amb la màxima claredat: és gairebé inviable governar en aquestes condicions. I quan dic "governar" no em refereixo a exercir el govern ni parlo només de qui l'ostenta. M'estic referint al sistema en si mateix, a l'estructura en la que es recolza l'autogovern català, al Parlament que ens representa a totes i a tots, al mateix sistema de partits, a la realitat política catalana, en definitiva.
El govern espanyol acumula una llista tal d'incompliments pel que fa al finançament que tots plegats n'hem perdut ja el compte. I ara té la barra de despenjar-se amb un ultimàtum! El Govern català s'ha de mantenir ferm, és obvi. I si el 15 de juliol no hi ha acord, que no n'hi hagi. Però si la solució resta ajornada "sine die", la situació general es pot fer insostenible. Aquí i a Madrid. Ells ja s'ho faran, però nosaltres també haurem de prendre decisions. I aleshores ja no sé què pot passar. El que está clar, en tot cas, és que alguna cosa haurà de passar. S'acosta l'hora, doncs.
dissabte, 13 de juny del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada